dimarts, 25 d’octubre de 2011

Altres apunts qüasi finals per a la comprensió ( o no ) del caos. ( Laconisme qüasi darrer )

   
" Lo que la gent anomena desti son qüasi sempre només les seves propies imbecilitats" ( A.Schopenhauer)


La renou del onatge d´aquestes ombres em recorden que haurià de buidar  les observacions d´aquest temps i possar una mica d´ordre al cap ...si és que açò mai ha estat posible.

Al manco intentar-ho , aixi com cada vespre els grills fan sentir el seu reclam   encara que sigui fora de temps i per un afany purament reproductor( reproduir aquestes lletres , s´enten.)
Igual que el grills no és pot saber si esteim amb la mateixa ona del receptor ans que t´ho confirmi si acas.
De qualque manera ,deià, servirà aquesta entrada  per a buidar ses sabate d´  arena i ses butxaques de pols , si em permeten la licència ( més o manco i pretesament ,no necesariament , poètica .Literaria ,podriem dir? ).



                                                                                 ( Estructurant  el pensamnet neuronal )

Em remet altra vegada a l´idea sorgida d´escoltar el programa  Mons paralels (cercau-ne l´enllanç en anteriors entrades, si voleu )  on es feià referència a George Steiner amb Gramaticas de la creación . Partin de que la gramatica és l´ordenació articualda de la percepció , la reflexió i l´experiècia, l´estructura nerviosa de la conciència quan és comunica amb si mateixa i amb altres.
     I també agafant el referent de Mircea Eliade amb  El vuelo magico .Viatge iniciatic de la superació humana  cap a una evolució espiritual i de conciència cosmica.
   Convergien aquests senyors amb l´idea central del programa  , de que qualsevol eix intelectual  conexiona  mitjançant una serie d´enllaços que els comunica en una sapiència global.
  I ves per on , demostrada aquesta teòria,  ja que la causualitat ( no casualitat, pels neofits) ens du al Circulo Eranos ( del grec ; menjar en comú) , cercle entre orient i occident, per mitja d´aquesta organització interdisciplinar cièntifica-filosòfica.


   Tenim idò un dels primers eixos anomenats, on trobarem personatges il.lustres de diverses disciplines  i que inneglablement  s´interrelacionen  cap a la comprensió , potser a l´enteniment del caos abans anunciat.

Seguint enlleçant aquest eixos  ens trobam  amb el senyor  Boris Vian, music, escriptor,membre del  Col.legi de Patafisica.i dels quals ens en ocuparem a una propera entrada , mentres teniu prou  eixos que consultar ..o no.

Mentres aqui en  teniu la praxis ,musicalment parlant:

http://www.youtube.com/watch?v=KR_ZD9wyiPQ ( D´ont worry . Playing for the change):


    ...Salute ...........( continua).


3 comentaris:

  1. Neuronal, si vols. Em referia al fet que, quan deixem de fer/sentir/somniar quelcom, aquest buit en l'espai és ocupat per una altre cosa. En aquest cap mitjons sense parella. D'aquí la plasticitat, que quan falla un sentit, l'espai és ocupat per d'altres neurones i es desenvolupen més d'altres sentits.

    ResponElimina
  2. Costen d'entendre, els teus escrits! Però la invitació a Menorca sona bé ;) Et llegiré amb més temps! Salut

    ResponElimina
  3. Sonriamos al frío, pero no demasiado que se cortan los labios! : D

    ResponElimina