Pasqüa : temps de creències , de reflexiòns... en el propi esser humà.
Arrib a casa desprès d´un capvespre de retrobament , de converses , inquietuts i certeses de pensaments i actituts enriquidores per l´esperit.
El rumb és clar i la travesia: cadasqu damunt el mapa que faci els traços que cregui convenients.Podem unir forces per vogar, no necesariament més adeveres , però si per fer-nos companyia en el viatge comu.
Poder compartir ,potser,segur que és lo polit d´aquesta aventura. Com ara les vivencies i els escrits , més encara les coques de tomatiga menjades al costat de la meva dona.
Menjar per a l´anima i per a el cos. És prou important sense saber-ho(ni tu ,ni jo) que ens agradi Emile Cioran i canviar-nos i comentar els seus escrits.Poder tenir una companya o un company per a gratar-nos l´esquena quan ens piqui.
La vida s´em fa una paradoxa : diatriba ,discurs violent a vegades i redimició de l´humanitat ,si açò fos posible.
Trob una nova paraula: inanidad. La futilidad de les coses, la poca importancia de fets i discursus buits.
Prest matarem es bujots i creurem que els fantasmes fugiran per sempre...temps de creències , deià.
...................................................................................................................................................................
( Gracies Manuel, per l´exquisit gust de compartir la bellesa ).
.................................................................................................................................................................
-Em qued pensant amb lo que em queda dins es rebost: Crear sa figura d´esfemeter de cervells,despotricar contra sa campaya institucional de " la deprersió és pot curar", resenya de " el hombre del ventilador " de William Kotzwinkle i la fidelitat dels meus dos cans més enlla del egoisme humà. També haurià de dir qualque cosa envers dels moviments "revolucionaris" via xerxes socials.
Bonu idò, mentres salute i bona pasqüa de reflexiò .....................................