Avui mati he esmolat el guinevet de cuina al taller on aquest mes acabaré el " programa de col.laboració social " ( xanxullu entre l´ajuntament i el s.o.i.b i viceversa ). Esmolar.lo perque no talla masa fi , costa d´emprar-lo.
Per consegüent ( ambsegüent ? serià ? ) faig us de la quarta acepció del Diec i ves per on :
Esmolar l'enteniment: exercitar-lo per comprendre millor les coses.
He estat molt de temps per donar-m´em compte.
Només és quéstió d´emprar el cervell ?
Obviant totes les circustancies contraries a n´aquest fet ?
Obviament com deia Whasenberg ( ni puta idea de qui és ) : no voler esser conscients de la realitat no fa que no ens afecti. Dirià que al manco sense enfollir.
Ha refredat el sopar : arros amb brou ben saboros.
Demà mati la realitat d´aixecar-me a les sis i saber que la prorroga no es posible no fa que em cansi manco o minvi la son.
I esmol el cervell avam si convé primer esforcar-me a trobar una nova feina , un metode per guanyar a la loteria o acabar amb un quant inutils fills de ningu ....o cigocitar-me i crear-ne una de acció mutant.
mens sana e corpore sepulto.
Açò i que sa tardor prest vindrà. Aixi sigui.
