CRIM m.
Violació greu de la llei moral; cast. crimen.
Violació greu de la llei moral; cast. crimen.
CRIMINAL
|| 1. adj. Propi del crim; cast. criminal.
|| 1. adj. Propi del crim; cast. criminal.
a) . Referent a la comissió o persecució dels crims
b) Que constitueix un crim.
c)
hiperb., Que molesta extremadament.
2. subst. m. i f. Persona que ha comès un crim o crims; cast. criminal.
Prové del llatí crim. A més d'indicar delicte, falta o culpa
(i, també, causa o pretext) designava l'acusació i inculpació. És a dir, abans
d'aplicar al delicte comès es relacionava amb el fet d'acusar a algú i, més
concretament, amb l'acusació i posterior decisió judicial. Aquesta veu llatina
deriva de l'indoeuropeo kreimen: acció o efecte de garbellar, separació.
Kreimen està compost per krei (separar, garbellar, tamisar) i men (producte o
resultat d'una acció). Així, inicialment, crim es relacionava amb l'acció de
separar, discriminar, analitzar, jutjar. Després va passar a designar l'acció
analitzada i condemnada.
________________________________________________
Em cus l´anima
al cos
mentres
despertam d´aquesta
funesta negror
que ens cega.
Em cus l´anima
al cos
mentres
despertam d´aquesta
funesta negror
que ens cega.
....salut i justicia....