-Quin és el calcul de probabilitats exponencialment minvants envers la posibilitat de que el món un dia sigui utopic , anarquic , fantastic ?
Quin grau de conveniència hauriem de menester perque la poesia fos pragmatica ? O convindria més que el pragmatisme fos poetic .Convenientment millor però que fosim ambdues posibilitats a la vegada.
George i Aldoux ja vam presagiar que el 1984 no serià un món feliç... i per desgràcia el 2021 tampoc .
Un món feliç en desitjable circumstancia i condició de no haver de fugir de casa cercant refugi.
Existeix un món paralel on les filletes , les dones , no , estiguin obligades a prostituir -se ?
Existeix un món paralel on l´adicció no crei jonkies ? On rehabilitin a la presó ?
On no hi hagi cabuda per cap tipus de violació i esclavitut ?
I quin tant per cent de flors d´ametller és converteixen en ametlles ?
Em preocupa la caiguda de les cireres desde tanta altaira, que no quedaran aixafades. ?
També em preocupa la caiguda dels suicides . Avocats per la depresió , avocada per la crisi , avocada pel capitalisme, avocat per l´egoisme i la mala llet dels malparits.
Tot dit, possat entre cometes , perque és disolgui en un eufemisme dolç i bo d´engolir .
Maleida societat entre cotons rompent-nos els ovaris i els collons .
Som un esser asocial i per tant tenc un calaix ple de cafes que han refredat esperant que queden per fer-los, sort per les plantes ja que lis dona un toc acid tant necesari per aquest escrit.
I es meu fill em diu que si pos cançons dolces al geriatric em castigaran sense iogurt ....però s ameva filla ens comprarà una caravana per a vagar pel món .
Si de cas , més enllà des matins hi ha disteses horabaixes per somiar i descansar .De qualque cosa ha de servir pagar hipoteca i tenir gelera plena.
Tenc sa sang amunt i obesitat nivell dos , sa doctora diu que amb regim millora tot . Entenc s´ironia . No voldria acabar a l´hospital tot sol i cridant a ma mare .Poder tornar a l´encletxa materna . Constat un fet veridic i constat sa meva anima adversió al món sanitari.
Tantmateix ja em vam absoldre per un defecte de forma ...no creia que estegues tant fotut . Com aquest poema que no ho és però que me treu esquerdes i em buida es cap .Com un pot de llet condensada quan l´ obres.
Em vaig mirar as mirall i vaig compendre que era com ell . Es hora de perdonar al pare i també a mi mateix.
Intent no trepitjar formigues i comprenc la funció dels moscarts, més enlla de la picadura molesta.
En la metamorfosis oruga-papallona ,jo serià la gatzona.
Bonu ...s´allarguen els dies i no resulten tant ferotges. I no m´en son estranyes les teves nafres .
