dissabte, 31 de març del 2018

Pols de corc ( Variació primera )





Deies que d´un gargall ofegaries el món

i ara et ve just nadar entre  fulletes d´afaitar.

 Deies que d´un gargall ofegaries el món

I ara et ve just fer funambulismes damunt fulletes d´afaitar.

Deies que d´un gargall ofegaries el món

i ara et ve just engolir-te la saliva.

Deies..i ara et ve just haver de dir res.

…………..

Aquella valentia  s´ha tornat  precaució  ?

  la temeritat  temor ?

L´escarrufament opció ¿

Ferotge el coratge ¿

…………………………
Com a futil jou 

carrèc mots a la ronyonada.

El cervell prenyat

d´intencións i paraules.

Insuls farfoll

de vers buit.

…………………………
Mullada l´espatlla 

 no n´és de tant important

la seca incompetència.

Ignorada presencia

d´orgull dolgut.

Només em queda la paciència


que de forat en forat  


et faci pols  l´entranya 


i  aixafi  tanta mala baba i  prepotència 


 que com a corc et conec  ja podrit el cor .

Et cangreni l´anima.








Nota : Ve del original  " http://safolliacorcant.blogspot.com.es/2014/09/pols-de-corc.html ".







dissabte, 24 de març del 2018

Natura viva. ( passejant ambs es cans , mentres pluja i vent ens saluden ) .





Vull esser com l´herba
cimbrada pel vent.

Codonyer obstinat amb la melassa.
Figuera borda de fruits .

Ullastre i alzina
fort i humild.

Magraner esclatat de sang vermella .







dijous, 8 de març del 2018

El nombre de las voces.

Pero hubo noches a oscuras en una mecedora escuchando chisporrotear a las estrellas y algún mosquito en mi muslo aplastado por mi mano: esa sangre era mía. La luz, escribir sobre la luz que ensancha todo cuando se abre, y la negrura que queda después. Las ojeras están hechas de luz, porque lo oscuro no nos deja ver otra cosa, lo creas o no.


 Gastón Ribba

Le pedí que nunca olvide que somos una especie y no dos. Ella me pidió que no olvide hacer guiso lentejas cuando caiga la primera helada.



Warsan Shire 


"Nadie abandona su hogar, a menos que su hogar sea la boca de un tiburón.
Solo corres hacia la frontera cuando ves que toda la ciudad también lo hace.
Tus vecinos corriendo más deprisa que tú. Con aliento de sangre en sus gargantas.
El niño con el que fuiste a la escuela, que te besó hasta el vértigo
detrás de la fábrica, sostiene un arma más grande que su cuerpo."




    Marinálida Gloria Cabrera
    "Nunca te transformes
    en una brisa suave
    si naciste
    para ser tormenta"


                                                                                                                                                                                                                                                                                                     
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  





                                                                                                                                                                                                  







dijous, 1 de març del 2018

Quietut




Reposant de les urpades

inalienable l´existència

si acas per un ram de violetes.