divendres, 9 de novembre del 2012

NEGRE SOBRE NEGRE



Licit és el suicidi quan la desesperació venç l´esperança.












Més o menys vivíem en un desigual estat del benestar on mirar cap a un altre costat era practica habitual de la majoria ja que ens anava bé pensar que si algú no se’n sortia era per que podia ser un indigent vocacional. Al pas que anem, si no ens mobilitzem, estem sentenciats a un nou model d’esclavitud i marginació social extensible a la majoria de la societat, model sorgit de les mans de la sempiterna l’oligarquia que vol una societat clarament diferenciada. El 14N per enèsima vegada hauria d’esser el principi d’una sèrie d’accions conjuntes i encadenades, dia a dia, de desobediència civil per evitar que en un proper futur “ells” des de dalt “ens” mirin als des de baix tot dient que la nostra condició marginal i de pobresa pot ser vocacional.
                                                                                   ( Jan Estic Tipa )*



                                                                     ***



The Cinematic Orchestra - Child Song


http://quimeres.tumblr.com/post/18736740716/the-cinematic-orchestra-child-song


                                                                     ***








Una dona de 53 anys s'ha suïcidat quan l'anaven a desnonar.  La senyora, desesperada, s'ha enfilat a una cadira i s'ha llançat per la finestra des d'un segon pis. La dona ha mort a l'acte.
                                                http://www.324.cat/noticia/1965812/societat/Una-dona-se-suicida-a-Barakaldo-quan-lanaven-a-desnonar   




Assassins! cada vegada expandiu més gots plens de motius. Expectant i indefensa molta gent ens preguntem: qui serà la propera víctima i quina serà la propera paraula que definirà la també propera i última gota que indueix al suïcidi?

               ( Jan Estic Tipa )*

                                                       
                                                                     ***



The Cinematic Orchestra - All Things To All Men


http://quimeres.tumblr.com/post/35345719832/the-cinematic-orchestra-all-things-to-all-men


                                                                     ***


Ahir el gris  et donava qualque esperança . Avui tot s´ha tornat fosc.
( No crec que hagis pensat massa en escollir altre opció .)
No et conec i no per empatia ans per temor de saber que jo he pensat el mateix.
Desprès vindran les filosofades sobre la valentia o la covardia .La puta depresió , la maleida desesperació no es pot curar sense tractament . Malparits !!!

També tenc familia , com tu .També m´he sentit tot sol .
Preferesc però comprar els vint litres de metxina i fotre foc , abans  tenir que  llançar-me al buit.

Descansa en pau  sabent que honraren la teva memòria  Amaia.


                                   
                                                                     ***







                                                                      ***

Nota:

Les fotos pertanyen a Flickr: Secuencia de fotos de LJ.
* La  Jan Estic Tipa  és el seudonim d´una bona companya del 15m-Menorca, amb la qual coincidim intelectual i animicament en moltisimes coses.


                                                             ***


Calexico - Beautiful Fucking Day (The Guard Official Soundtrack

http://quimeres.tumblr.com/post/31977089671/calexico-beautiful-fucking-day-the-guard




                                 ..............salut , rabia i justicia.............







dijous, 8 de novembre del 2012

Gris damunt negre.



La meva facultat de decepció sobrepassa l'enteniment. Ella és qui em fa comprendre a Buda, però també és ella qui m´impedeix seguir-lo.
 (Emil Michel Cioran )



                                                              ( http://www.flickr.com/photos/16536699@N07/ )


Want to talk? Prepare for deaf ears.
Want to explain? Prepare for the misunderstanding.
When you look around and all you see contains failures and interests. Fine threads of conspiracies and strategies. When everything is impure.
Do you still have ethics? Do you still have faith? Throw it all away, or be prepared to be trampled.
Do not bother, I said do not bother, because nobody will understand anything.


Vol parlar? Preparis per a les oïdes sordes.
Vol explicar? Preparis per al malentès.
Quan mires al teu voltant i tot el que veus conté falles i interessos. Fins fils de conspiracions i estratègies. Quan tot és impur.
Encara tens ètica? Encara tens fe? Tira tot lluny, o estiguis preparat per ser trepitjat.
No et preocupis, li vaig dir no et preocupis, perquè ningú no entendra res.

                                                          *** 


Beirut: NPR Music Tiny Desk Concert

http://quimeres.tumblr.com/post/34717806057/beirut-npr-music-tiny-desk-concert

                                                        ***


-Constatació de genialitat . capacitat de fer enmudir  l´ impepinable  veritat.

- L´intelectualitat  sense  respecte a la llibertat  es senzillament la pitjor imbecilitat ( estupidesa criminal ).


Refotre no estic per romanços , o dit fina i literalment , no tenc el cony per a fanalets.
Desesperat  i amb un alt sentit de l´etica i la justicia ,un empreny de cavall i una mala llet que li surt pels ulls , per esser  rigurosos , agafa un bidó de metxina  i fot foc  al banc que el fot a ell .

Abans ha deixat un anota a la seva familia i ha fet sortir als quatre empleats al carrer.

Poca cosa ha quedat del  recinte desprès de rebentar els vint litres de combustible. Ha partit  tranquilament , content ( açò  esper ) cap a casa i els cans policials  l´han detingut.

Em deman si un  un  per cent de les tres-centes - cincuanta- mil families desnonades fesisn el mateix ... hi haurià prou lloc a les presons ? a la fi tindrien  casa i menjar gratuits.

Em deman si quan en toqui a jo tindre cullons i metxina per a fotre foc  ?

Desprès ens diran terroristes .


                                                     ***

Nu jazz project : Abstract summer (Alexandre Tassel)

http://quimeres.tumblr.com/post/34861856889/nu-jazz-project-abstract-summer-alexandre

                                                   ***








......salut i rabia.....................







Croniques de Can Pastilla ( Andoni Sarriegi )




Més del Andoni :    ¿Un código postal?, 
¿un estado de la mente?, 
¿un número atómico? 
Bienvenidos a 07610,
un blog de Can Pastilla      



–Todavía está el dos palos fondeado…
–¿Qué dos palos?
–Ahí, miralo, delante de la playa.
–Bonito.
–Dieciséis metros de eslora, casco de acero… –dio un sorbo a su cerveza y prosiguió–. Un barco australiano… y tres metros y pico de calado: no se atreve a entrar a repostar en el puerto.
–¿Tres metros? Justito para entrar a la gasolinera… pero que no se acerque al muelle de espera.
–¿Y el “Alcatraz” no es de este tamaño?
–El “Alcatraz” no cala tanto, creo que es de quilla corrida…
–¿Seguro que son tres metros, cómo sabes tú el calado?
–Tiene que repostar y no sabe si entrar… y los marineros no le garantizan que no…
–¿Y la bocana?, ¿qué fondo tiene?
–El patrón estaba aquí en la barra del bar, hace un rato, tomando cervezas, y me ha estado contando… Es un hombre delgado, pequeño, con la cara más roja que un ballenero.
–¿Los balleneros tienen la cara roja?
–Es igual, a mí me lo parece… navega solo y está dando la vuelta al mundo, lleva siete años y el último año sólo se ha movido por las islas…
–Poca vuelta al mundo dará, así.
–¿Para qué? Si le gusta Mallorca.
–¿Navega solo?
–Solo.

(oído, ejem, más o menos, en la terraza del Club)

 Bloc del company Andoni Sarriegi .( periodista , company i millor persona )
Dice Andoni que cite al coautor : Juan Pablo Caja . ( Listo pues . )
Aportación fotografica y documental de Nito Castro .
Nota : Can pastilla pertenece a  Ciutat de Mallorca .
Gracias Andoni  por estas cronicas , sabes que te debo un comentario de mi epoca de gasolinero en  07610. Un abrazo.


...........salut i bona feina.........................





dimarts, 6 de novembre del 2012

El cercador de diaris.





* Era tal la seva disidència que qüasi mai en sabiem res.





Juan Miguel Suárez
Vendedor de Periódicos, de la serie Jubilados
(Newspaper Vendor, from the Retiree series), 2007




Avui mati , sense presa (esteim a l´atur) he anat a cercar el pa i a comprar el diari .De moment ens ho podem permetre.
Devien esser aprop de les dotze , bona hora per a berenar, i quan he sortit de la llibreria  l´he tornat a veure. Allà , remenant dins el contenedor de papers.
Ja l´havia vist altres vegades a altres contenedors. Es un senyor , amb aparença de senyor. Duu una garrosa negra  que li dona un cert aire de distinció.  Va ben vestit i net , cabells blancs i ben afeitat, d´uns setanta anys, alt , metre vuitanta, espigat però no magre. S´assembla molt al Kiko Veneno , el cantant.

Esteià treguent uns diaris quant he passat per l´acera del davant i he anat pensant fins a casa .He agafat una bossa amb revistes i suplements   i he tornat adeveres a veure si encara era a temps de trobar-lo.
Allà seguia estenent els diaris damunt el contenedor i triant les pagines dels articles.Ell esteia  absort amb els diaris i no s´ha donat compte de que m´hi atracava.

Bon dia li dic i ell es gira i em diu ah perdoni , figurant-se que vull tirar papers. No  no es que tenia a casa aquestes revistes i he pensat que abans de tirar-les donar-se-les  si l´hi interesen . 
La cara se li ha il.luminat de sorpresa , alegria i gratitut. Gracies gracies , de res , adeu .

Hagues volgut demenar-li més coses però s´apropava una altra persona i la vergonya m´ha pogut .Tampoc n´hi volia fer passar a ell.

De segur que m´el tornare a trobar i li demanare si li va agradar el llibre que vaig  afegir dins la bossa  i fins i tot coses més personals .Pens que si no va a la biblioteca és que és un esperit un tant rebeld i lliure .

Potser que  a partir d´aqui el demés sigui literatura  però  m´he sentit molt bé . 



...................salut.......................









dissabte, 3 de novembre del 2012

Tanka intrascendent. ( Infecte / imperfecte ).






                                                                                    (  Variació  dibuix de Javier Vellé  )
                                                  
                                                                                                                  http://vellertigo.blogspot.com.es/







Sabem a ciència certa
que alguns dies ens resulten infectes ( imperfectes )
si més no , val la pena , no sense certa promiscuitat,
vacunar-se a la vista d´una vida llarga.
______________________________________________________________________

Ser un buen chico es como ser una 
cucaracha en una alcantarilla limpia.

_______________________________________________


Sabemos a ciencia cierta
que algunos días nos resultan infectos ( imperfectos )
por lo menos, vale la pena, no sin cierta promiscuidad,
vacunarse a la vista de una vida larga.

_______________________________________________________________________


Ser un bon al.lot és com ser una
panera en una claveguera neta.

_______________________________________________




.....salute................




Nota del autor:  Arran de comentari del Francesc crec convenient afegir aquest aclariment.

INFECTE, -ECTA adj.: cast. infecto. 

|| 1. Corromput, que exhala emanacions pudents. Que no sie infecte o no cayguen les gens en epidèmies, Mostass. Agual., a. 1422. Quant donchs l'ayre és infecte del alè del pestilenciat, Albert G., Ques. 50 voCom un ferre vermell de roentor | sobre la nafra infecta, Alcover Poem. Bíbl. 76. 
|| 2. fig. Corromput de malvestat; molt dolent. E roman l'ànima del sarraí infecta,Llull Arbre Sc. ii, 77. Lo infinit senyor sembra puríssimes ànimes en los cossos per lo primer crim infectes, Corella Obres 137. La xocolata és cada dia més infecta, Pla SB 295.
    Fon.: 
iɱféktə (Barc.); iɱfέ̞kte (Val.); iɱfέ̞ttə (Palma).
    Var. form. 
ant.: infect (Lo cors és infect per peccat original, Llull Arbre Sc. i,176).
    Etim.: 
pres del llatí infectum, mat. sign.


per tant rectific el poema original i entre parentisi deix la segona interpretació que no altera el significat  , interpretant imperfecte com a corromput.


Aixi li veig el sentit al segon  tros  ..clavegaram , paneres.. cosa corrompuda en definitiva.

Dies corromputs en diriem , i amb més raó que mai.( les veritats son intemporals , em ve ara al cap ).

Gracies, merces per l´aguda observació.

.................................................................................................................................



Nota del autor: A raíz de comentario de Francesc creo conveniente añadir esta aclaración.

Infecto,-ECTA adj.: Cast. infecto.
| | 1. Corrompido, que exhala emanaciones malolientes. Que no sie infecto o no cayeron las nada en epidemias, Mostass. Agual., A. 1422. En cuanto pues el ayre es infecto del aliento del pestilenciat, Albert G., Ques. 50 vo. Como un hierro rojo de roentor | sobre la llaga infecta, Alcover Poem. Biblia. 76.
| | 2. fig. Corrompido de maldad; muy malo. E permanece el alma del sarraceno infecta, Llull Árbol Sc. ii, 77. Lo infinito señor siembra purísimas almas en los cuerpos para el primero crimen infectos, Corella Obras 137. El chocolate es cada día más infecta, Pla SB 295.
     Derrite.: Iɱféktə (Barc.); iɱfε̞kte (Val.); iɱfε̞ttə (Palma).
     Var. form. ant.: infectado (Lo corazones es infectado por PECCat original, Llull Árbol Sc., y 176).
     Etim.: Tomado del latín infectum, mat. sign.

por lo tanto rectificar el poema original y entre parentisi deje la segunda interpretación que no altera el significado, interpretando imperfecto como corrompido.

Así le veo el sentido en el segundo trozo .. alcantarilla, cucaracha . .. cosa corrompida en definitiva.

Días corrompidos, diriamos y con más razón que nunca. (Las verdades son intemporales, me viene ahora a la cabeza).

Gracias,agradecido por la aguda observación.

.......................................................................


Errare humanum est sapiens corrigere /Errar es humano, rectificar es de sabios /Errar és humà, rectificar és de savis.


.......................Salute i sapiència..............................



        

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Diario de un vago


Un de tants mamifers dels móns paralels ( amb la llicència del Sr. Vellé ) :






Andoni Sarriegi





Recibo una llamada de Andoni Sarriegi. Me alegra saber de él después de unos cuantos meses sin tener noticias suyas. Su Diario de un vago es uno de los libros más inteligentes y divertidos que he leído. Acaba de cumplirse un año desde que lo publicamos. Por supuesto, la crítica ni se ha fijado en él. Pero yo, modestamente, estoy orgulloso de tener en nuestro catálogo una joya como ésa. Ahí va una muestra. 

Si no fuera por las mujeres, el mundo estaría lleno de señores.
-----------------------


Palabras de una compañera de trabajo en la fábrica decatering: “Yo prefiero la grasa de una cocina al polvo de un banco”.
-----------------------


¡Qué maja es la gente, sobre todo la que no conoces!
------------------------ 
Todo lo que no es pasear, es ambición.
------------------------- 

Por fin nació el bebé y, con él, todos los amigos que habían muerto.
--------------------------- 

Se hace lo que se puede... y a veces ni eso.
--------------------------- 

Para que un poema se entienda, ha de ser muy bueno.
---------------------------- 

No tengo problemas de memoria, sino un gran desinterés por el pasado.
----------------------------- 

La edad: cada vez me gusta más beber y menos emborracharme.
-------------------------------
Dos no follan si una no quiere. 


Andoni Sarriegi: Diario de un vago, Littera Libros, 2008.      ( extret de  (Casi ) diario de José María Cumbrero  )

..............................................................................................................................................................

-Tenc el plaer de coneixer  personalment al company Andoni , excelent periodista i millor persona . 

Temps insubmissos tornen i ens donen la raó  de la critica ironica  contra  tota falacia.



........................salut, humor i critica.................................







dissabte, 20 d’octubre del 2012

Llops esteparis , llops del asfalt.










Entre bens, malgrat a l´asfalt , seguim a l´agüait com a llops que sempre  hem estat i som.









Nota ( per  acas ) : El llop estepari (Der Steppenwolf, en alemany) és el títol d'una de les més cèlebres novel·la de l'escriptor suís Hermann Hesse, la qual combina l'estil autobiogràfic amb alguns elements de fantasia, especialment cap al final de l'obra. El llibre és en gran part un reflex de la profunda crisi espiritual que va patir Hesse en la dècada de 1920, mentre retrata la divisió del protagonista entre la seva humanitat i la seva aparença de llop com l'agressió i la manca d'habitatge.



........Salut . Harry  Haller ..............









dimecres, 17 d’octubre del 2012

Les oblidades.








Haiti (Orphaned Girl)SOI Student Exhibition 2011

Fuente: rebeccamock.com


http://www.tumblr.com/blog/quimeres
...........salut , memòri ai poesia.............



Memòria d´elefant ( escena IIª )













Escena IIª.


La pizza , doble de formatge  doble de xampinyons , m´encanta.Quina devia esser la preferida de Heidegger?  .Coneix a la persona per el que menja , entre altres variables .

La depressió  aumenta la gana en molts casos.Es evident que una adecuada alimentació combat moltes  enfermetats. A mi em sobra ferro, per a donar i fotre. Bones ganes – comenta l´Arnau.

Obre el forn  i l´escaufor del vapor  a la cara  el fa decidir-se per la metxina. Menys sospitosa i facil d´obtendre.

Quadre: talment una alegoria del infern.Vos cremareu en ell, pecadors i malparits.

El cervell li bullia però no era qúestió de justicia divina ni de col.lerica venjança.No fotem pel.licules.Tots aquest fills de mala mare i pitjor pare ( possats a esser politicament incorectes , moralment la responsabilitat sobre els fills no acaba amb la majoria d´edat. Molts ho voldrien .)que cometen magnicidis la van errar amb els objectius , fins i tot el pare de la criatura : Adolf. L´idea del extermini no va tant desencaminada, sols manca concretar l´objectiu. Aceptaria el Darwin el concepte d´evolució artificial o fins i tot intuida?

Supos que l´assesinat es filosoficament exonerable per tant tenir escrupols no serià eticament reprobable.

Potser no cal enrraonar tant i sopar lleugeret un brou de verdures. A més em convindrà una mica de regim  per mor d´una exitosa operació.

La serie aquesta de televisió que anomena al Werner Heisenberg potser  sigui una bona paradoxa.Aviam si en puc sortir del principi  d´incertesa  per a descartar  la polvora. Raons de pes quimic més que res.


-No haurià d´ haver sopat pizza. Sort del bicarbonat ( sals de fruites  també).Amb aquest pensament l´Arnau va quedar clapit al sofa.



............continuarà.......salute...................



dimarts, 16 d’octubre del 2012

Memòria d´elefant ( I )












Va sentir la fredor a les anques. La tardor havià començat ja feià un mes i els canaris , una vegada haver plomat , tornaven a fer sentir els seus cants.
Assegut a l´excusat(   llegi una vegada  que es el millor lloc per a pensar      )   les idees se li aclarien  com si fossin pous de cafè  restan en quietut.
Es quedà observant un moscart i es demenà si aquell tambè es demenarià el que pensava ell.
Calia seguir les senyals o al instint   , com ara els canaris o els moscarts ?. ( senyals estacionaries  ( fred o calor ) o de temps , dormir despertar-se.Senyals instintives, menjar , cagar … matar?

Pensà que tanmateix és una de les moltes persones invisibles , d´aquelles que pasen desapercebudes o senzillament i pitjor , son directament ignorades.


L´Arnau emperò emprava el mimetisme com a autodefensa  vers la fobiasocial.


-(pensamnet gratuit : es increible les palles mentals que s´arriba a fer la gent  i a més fer-les publiques com si fos senyal de seny.
 Sap el malalt que ho és sense un diagnostic ? ).


Emperò ara la qüestió era si emprar polvora o metxina.
El cel s´anava ennegrint en una de les 256   tonalitats de gris.


....................continuarà ...salute..................................














diumenge, 14 d’octubre del 2012

Qui vigila als vigilants ?








                                                     
                                                                              (good_catch_by_waldemar_kazak )





audio quid ueteres olim moneatis amici,
«pone seram, cohibe».
sed quis custodiet ipsos custodes?
Oigo lo que me aconsejáis desde hace tiempo mis viejos amigos:
«Echa el cerrojo y mantenla encerrada».
Pero ¿quién vigilará a los propios vigilantes?
Juvenal, Sátiras, VI 346-348
_______________________________________________________________
àudio quid ueteres olim moneatis amici,
«Pone seram, cohibe».
set quis custodiet ipsos custodes?
Sento el que m’aconselleu des de fa temps els meus vells amics:
«Fes el forrellat i mantingues tancada».
Però qui vigilarà als propis vigilants?
Juvenal, Sàtires, VI 346-348





.................Salut i vigilau..........................
















dijous, 11 d’octubre del 2012

Bones musiques.




SUSAN SANTOS & THE PAPA'S RED BAND




La Susan i la seva banda d´incondicionals, autèntica passió per el blues


Una gran passió per la música la va portar a aprendre, de manera autodidacta, a tocar la guitarra i cantar. A poc a poc va anar creant les seves pròpies cançons i el seu estil particular d'entendre la música. Després de diverses Formacions, i dos discos gravats, el 2009, es va traslladar a Madrid i forma "Susan Santos & The Papa s Xarxa band". amb David Olivier, al baix i David Fernández a la bateria. El projecte més enèrgic, un power trio que barreja blues, rock amb pinzellades funk. El 2010, graven el seu primer disc anomenat "Take em home", (Grasa Records, 2010). La banda ha passat per un any intens de concerts en clubs importants i en diferents festivals internacionals on ha compartit escenari amb Jimmie Vaughan, Joe Bonamassa, The Fabulous Thunderbirds, Joe Louis Walter i Buddy Whittington. El passat mes de juny va estar tocant a Chicago en clubs com Buddy Guy Legends, Rosa s Lounge, Kingston Mines, BLUES i va tocar al costat de Sugar Blue (harmonicista de Rollings Stones i Bluesman de prestigi als EUA). L'abril de 2011 van començar gira per Europa i entre altres van obrir el festival Bluesroute de Masstricht i el Rock Blues Gellen.
A finals del 2011, llança el seu nou disc "Shuffle Woman", amb 13 temes plens de rock blues del segle XXI.
Susan Santos amb la seva veu i el seu enèrgic i atractiu estil de guitarra, juntament amb la seva forta presència escènica, promet dins de l'escena del rock blues contemporani europeu.





http://www.susansantos.info/#!
http://quimeres.tumblr.com/post/26832316774/crazy-susan-santos-the-papa-s-red-band







Jenny and the Mexicats



De la passió del blues al de la fussió amb aquest grup fantastic . Anglesa , mexicans i un madrileny , qüasi res .Tot per a fer una musica exquisida.

Jenny va començar a tocar la trompeta amb 7 anys i s'auto ensenyo a Cantar i tocar la guitarra amb 15. Ha tocat en bandes de jazz I de clàssic una gran part de la seva vida així com moltes orquestres. Ella ha creat un amor i una oïda cap a la música. .... Jenny and the mexicats és una fusió de nacionalitats i personalitats, una banda que té una història molt particular més que res accidental ..... Jenny and the mexicats va començar a Madrid com Pachucos i la princesa, el juny del 2008. Tot va començar quan Icho (contrabaix) convida a Jenny a viure a Madrid. Jenny amb 21 anys havia arribat al lloc correcte. Icho dic al millor guitarrista que coneixia, Pantera que era un guitarra flamenc, Icho i el havien tocat junts molts anys en un grup de rockabilly i en un altre de punk a la seva ciutat natal a Mèxic. Pantera va proposar a un col · lega que tocava el calaix en comptes un bateria, i així va arribar David un extraordinari calaix espanyol, el qual ja havia compartit escenari en el món del flamenc amb Pantera. Així és com neix la petita aventura d'una nena anglesa que emigra a Espanya a la recerca de nous sons, així és com neix Jenny and the Mexicats ..... El seu primer concert va ser woderland un petit festival que genera diners per ajudar la investigació del càncer, al regne unit l'agost del 2008 ... Les arrels i les espècies que aquest nou so carregava que era la combinació del flamenc, amb el folk i rockabilly van fer que Jenny comencés a compondre molt i Jenny and the mexicats començar a assajar al lloc on tots s'havien conegut un tablao de flamenc. .... Jenny no parlava espanyol i David no parlava anglès, així que només s'entenien musicalment i una mica de l'ajuda que els dos mexicans traduint ..... A Anglaterra Jenny and the mexicats començar a cridar l'atenció i es van adonar que havien creat alguna cosa especial. En tornar a Espanya es van adonar que també la fusió funcionava molt bé aquí, així que van començar a tocar pel carrer i més tard en totes les sales de Madrid i van ser formant un públic ..... A principis del 2009 la discografia anglesa Canned Heat, es va fixar en ells i els van oferir gravar el seu primer àlbum. Ara Jenny and the mexicats acaben d'acabar de gravar la seva obra primera amb grans productors que han treballat amb Amy Winehouse, The cure, Depeche Mode, Terry Hall (the specials), jamiroquais, entre d'altres.




http://www.jennyandthemexicats.net/Inicio.html
http://quimeres.tumblr.com/post/32074193252/jenny-and-the-mexicats-verde-mas-alla



( dades extretes de les seves pagines oficials. si voleu estar al dia vos recoman seguir.los per facebook . Ah i son tan humilds i elegants que et respondran .Els dos grups , evident. )




.....salut i a gaudir de bona musica ..............





Dolorits seguim drets



Cintrats els tendons
ja mai estaren en repòs .

L´arcangel promete justicia
no contava amb les errades de correus, ni  amb la lentitut del litigi .
Ignorants ja no per experència
al contrari, per comode aprenentatge.

Sofreix però el cos i l´anima ja fou condemnada.


( massa tibada esta ja la corda ).










..........salut...........











dissabte, 6 d’octubre del 2012

món just ?




ying yang of world hunger  /    ying yang de la fam al món










http://ca.wikipedia.org/wiki/Pecats_capitals



.................. salut  ???....................



dijous, 4 d’octubre del 2012

Retall III .( darrer d´una unica entrada de retalls )


( segueix de retalls II que ve de retalls . M´ha quedat prou clar que he de fer entrades més curtes . ;)  )


Reflexió  (inauditament les xerxes socials també serveixen per a fer maquinar el cervell ).




 Es demana aquesta companya :
Porto dos dies donant-li voltes a aquesta reflexió...

"Habrá quien diga que en un Estado de Derecho los policías deben estar comprometidos con la defensa de las libertades. Eso estaría muy bien pero no es lo fundamental. A la policía no se le paga para que piense, sino para que obedezca."...

No sé per què, però no aconsegueixo estar "del tot" d'acord... tot i que comparteixo la majoria de l'article, hi ha alguna cosa que nosequé que quéséyo...



M´atrevesc a contestarli :

Parteix del supos que tot obrer es un mercenari i com a tal no s´atura en escrupols . El segon supost és que un obrer amb conciència mai serà un mercenari .Tothom te un preu malgrat la conciència ? on queda la bestialitat innata per a tenir o fer fora els escrupols? Tothom , de qualque manera es prostitueix? Sona molt malament però no som lucidament correcte .;)

 Potser vet aqui l´acció que defineix aquests temps:


Desnortat (sense nord ).

 Significat: que ha perdut el nord, anat, boig, que no està centrat, perdut. Ex.1: Les paraules desnortadas acabaven en aquella residència per protegir-se de les inclemències de llengües alienes. Ex.2: El teu estàs desorientat!. Ex.3: El temps va córrer sense nord per les parets de l'habitació. Origen: costa granadina. I els meus motius són que la seva sonoritat i la seva aura alguna cosa endevina, expressen amb total claredat la pèrdua de vista del camí, sigui definitiva o temporal. Una paraula que sens dubte podria bé definir els temps que corren.


_______________________________________________________________________


                                                               
                                                             (kyungduk kim )

                                                                

Our deepest apologies for the inconvenience./ Les nostres més sinceres disculpes per les molèsties.

A partir d´aquest enllaços aumneta el ventall de posibles noves entrades i / o conexions. en tenc un parell que anire penjant , d´aqui l´endevant amb més asiduitat. Que vostès ho disfrutin.

Donar sinceramnet les gracies a totes aquelles persones que en segueixen i a les que darreramnet s´han afegit . disculpau-me les faltesi mancances , que intent anar corregint.  S´acepten sugerències. gracies a tothom .

Salut i bones lletres.


_________________________________________________________________


dilluns, 1 d’octubre del 2012

Feina de tardor ( des-esperant )

Estic fent feina  en lo recopilat fins aquesta tardor.prest haure de sembrar . No desepereu.

mentres vos adreç a náquesta sempre interesant pagina.

salut i bona lectura.

RATING2.DOC


[ transcrihttp://www.nodo50.org/mlrs/


pción del informe de calificaciones contenido
en el archivo rating2.doc, carpeta informaciondeservidumbre;
revisión del disco duro del ordenador de M.L.S., trabajador de
la División Española de Calificaciones en Standard & Poor´s.







Compilación de datos realizada a los siete días de su marcha
htt ( excelent treball de yolanda onandia )











RATING2.DOC



de la empresa; re
AAA.........el hombre de los cepos que cojea por detrás de la tormenta,


AA++....... la tristeza en Agustín tras la cinta de montaje,
AA............el orín de las escuelas y en los pozos eléctricos,

A.............. Lucía con 9 años maniatada al benzol.

BBB+........el temblor de los niños, la canción de la pradera,

BBB...........la memoria talada que encontré en cada equipaje,

BB+++.......ese olor compacto de todos los trenes:

BB++........ ese miedo a qué, llegada la hora.

BB............ las tres cartas boca arriba que supieron cantarte,

B+.............las horquillas de mamá troqueladas a mano,

B...............Francisco José escribiendo en un poema: no tengo fuerzas para rendirme,

CCC++......la primera vez en que Mario, la primera en que Pedro,

CCC..........un puñal a los vencidos, una flor para tu mesa,

CC............¿nadie por aquí tendría un corazón como de pájaro?

C+.............no hay nadie que no albergue un grito en sus pulmones?

C...............nadie hay ya dispuesto a iniciar la cacería?


---------
“Rating2.doc” hace uso, en su cabecera, de la técnica narrativa del manuscrito encontrado (en este caso, un archivo informático) y, en su margen izquierdo, de los estándares utilizados por las llamadas “agencias de calificación de riesgo” (Standard & Poor´s, Moody´s, Fitch Group...) a la hora de establecer periódicamente, con sus propios criterios de mercado, la solvencia y confianza de empresas, estados y regiones. De mayor a menor calificación, las inversiones más estables se categorizan con los estándares AAA, AA, A, BBB, y las que comportan mayores riesgos (las llamadas calificaciones basura) con los estándares BB, B, CCC, CC y C. En todos los casos, el símbolo [+] tras la calificación (hasta un máximo de tres símbolos) sirve para evaluar las situaciones intermedias, entendiéndose que a más símbolos positivos, más cerca se encuentra del nivel superior siguiente. Ha de saberse por último que en este poema se hace referencia a un verso (“No tengo fuerzas para rendirme”) de Francisco J. Sevilla, convertido en pintada sobre una fachada de la calle Catalina Suárez de Madrid. El poema está dedicado a mis maestros Enrique Martín Corrales, Elisa Simó y Jorge Brunete.


http://www.nodo50.org/mlrs/

---Del libro Porción del enemigo, de E. Falcón.