diumenge, 15 de març del 2015

Els ametllers comencen a florir .




Els ametllers comencen a florir .Els dies també.






Vam anar a cercar esparregs amb es papà ,
enguany van molt cercats i haurem d´esperar a ses darreries per a tornar-hi.

Esper un lloc de feina  i enviam curriculums ,
panader ,cuiner, manobre...
Dues ofertes de fuster , m´he de presentar a s´oficina antes de les onze de dimarts.
( a primera hora de dilluns hi serè).

Es nebot , en Luca, ha donat una capada amb una filleta que se li ha atrevasat mentres baixava pes tobogan.
S´ha obert es morrus i ha perdut una dent .
Li han donat un gelat a cas metge i ara riu.

Sa mamà ha vingut a despertar-me avui mati a la una diguent que es hora de dinar . 
Punyetes encara que estigui  sense feina també es diumenge per a mi.

Hem pujat a dalt s´estenedor amb es ca i sa cobaia i hem llegit es diaris  .Desprès a dinar.

M´he empipat i he dormit fins les set ( des capvespre ) .
Ara escric açò.
N´Aida escaufa es menjar i acabarem de dinar , ja esteim bé.

Es jacints de damunt sa taula també estan plens de flor.

Sa lasanya de verdures amb chirivia i pastanaga ens agrada molt , ses mandarines també.







dijous, 12 de març del 2015

zweig






"Por favor, no se moleste..., el único derecho humano que le queda a uno es el de reventar como le plazca... y, además, sin ser incordiado por los demás." (Stefan Zweig)













Seguir amando cuando el mundo
conocido se derrumba, es
querer conservar la ventana
incluso en la casa sin techo.
.
'Economía de guerra' (Lupercalia, 2014)





Un diente de leche de cada hijo
dos plumas de gorrión
resucitado
después de la helada


http://blogs.culturamas.es/violetanicolas/2015/03/12/antes-de-desaparecer/




divendres, 6 de març del 2015

tots els nostres cossos masegats i els psiquiatres de tot cor



Com a teranyines , teixides amb paciència.




Els que somien de dia són
conscients de moltes coses
que escapen als quals
somien només de nit.

~ ~ Edgar Allan Poe



más miedo ha de dar hablar desnudos o nos infiere valentia ? /més por ha de donar parlar nus o ens s'infereix valentia?




Sus Scrofa
Si sorprès o acorralat, un senglar (sobretot una truja amb garrins) pot i es defensarà i defensar les seves cries amb energia intensa.

Manchurian Wild Boar (S. s. ussuricus)










http://lafinestravermella.blogspot.com.es/2011/01/histories-made-in-krafft-ebing.html







all our bruised bodies and the whole heart shrinks /tots els nostres cossos masegats i els psiquiatres de tot cor


http://es.wikipedia.org/wiki/Unabomber



Morgue y otros poemas , Gottfried Benn

I'm ready to bleed


slog / suar tinta

http://www.attac.es/2013/01/17/susan-george-ensayan-con-los-espanoles-para-ver-cuanto-aguantan/

Ens estan robant per sobre les nostres possiblitats mentre vivim per sota les nostres necessitats...

Lo leo en silencio , para mis adentros , interiormente en voz alta. Esperando el momento de ser lanzado como ladrillo de verdad ,de  parabra gritada. De denuncia de realidades incrustadas en las venas que han de manchar a propios asesinos , no solo a los ajenos.



dimarts, 20 de gener del 2015

PATRICIA











ACECHO

El ojo inflamado, anunciando que si doy un paso más
se me sale de la órbita
y entonces,
ya sí que no quedará nada.

Entre trazos desleales pierdo la fuerza que me desnutre
en daguerrotipos de desoladas y pálidas letanías
abriéndose paso ante mis atónitas manos
que las surten de vida y les enseñan a los seres cuaternarios
que una vez más,
es mejor el descanso de la inconexa mediatización
de formas rituales al acecho.

Acecho llama mi sangre al ataque inesperado de tentáculos vidriosos
que sin piedad ni memoria
azotan los vientos que dan movimiento calmo a mi deambular,
y turbada ahora, al cambiar súbito mi tránsito vago,
ominosa me devuelve la figura obsoleta y clamorosa
el espejo anciano que siempre me resta claridad.

Afilado cierro el único ojo que ve claro






















diumenge, 18 de gener del 2015

Thích Quang Duc












EL 2527 ANIVERSARIO DE BUDA

Cuando la caravana paró, Quang Duc

se bajó del automóvil y se sentó en la calle.

Cruzó las piernas,

y los demás monjes y monjas fueron creciendo como pétalos alrededor.
Desafiaba al sol de la mañana

luchando por respirar

entre visiones celestiales.

¿Podrán sus ojos exorcizar a los hombres?

Una bocanada de aceite de menta

suavizó el grito de alguien. El horror se hizo carne.

Ardía como un haz de varitas de incienso.

Un viento fuerte que había empezado en California

avivó las llamas, pasó las páginas de la vida

dejando sólo su corazón intacto.

Las túnicas azafrán ondeaban reverenciando a un bidón de gasolina.

YUSEF KOMUNYAKAA, Dien Cai Dau, Valparíso Ediciones.


                                 Información :         THICH QUANG DUC
























dijous, 1 de gener del 2015

GEHARD DEMETZ






"Fueron las teorías de Rudolf Steiner que me hicieron ver a los niños de esta manera:. Sostiene que hasta el sexto año de edad, los niños pueden sentir la inconsciente y sentir los impulsos que les ha transmitido de sus antepasados Estoy convencido de esta hipótesis, junto con la idea de que estos niños están en la parte inferior conscientes de su transformación en la edad adulta, quizás también en virtud de mi experiencia personal en la superación de la infancia, que me acuerdo de una manera particularmente intensa ".











                                      http://www.geharddemetz.com/index.asp









dilluns, 1 de desembre del 2014

asil





ASYLUM

Send them back, we say,
those refugees,
the nameless millions seeking sanctuary.
The faceless hoards. Like pigs
we herd them in a pen.
What need have we to lie awake
in the laundered linen of our beds
and think or feel or give a dam.
You cannot sell humanity.
You cannot buy their pain.

For it isn’t you or you or even I
must leave the place we once called home -
the charred and smoky remnants of our lives -
surrounded by the brute hostility,
the naked hatred in our neighbours' eyes.
For it isn’t you or you or even I
that terror hounds within the night
and stalks its fearful prey.

We do not lie alone in empty beds
where once our gentle lover laid his head.
It’s not our children that we hold
and rock and rock throughout the long,
long night.
Not us must fail to find the words,
not us who have no answer for,
not us who cannot fill
their dark eyed holes of broken trust
that plead with us to find redemption
for a loss too soon
to even know its name.

So send them back, we say,
our hearts are closed.
We have no room.

Copyright © 2014. Siobhan Mac Mahon




ASIL

Envia de nou, diem,
els refugiats,
els milions sense nom buscant refugi.
Les hordes sense rostre. igual que els porcs
els ramat en un corral.
¿Quina necessitat tenim de romanem desperts
a la roba rentada de les nostres llits
i pensar, sentir o donar una presa.
No es pot vendre la humanitat.
No pot comprar el seu dolor.

Perquè no és vostè o vostè o fins i tot
ha d'abandonar el lloc que una vegada va trucar a casa -
les restes carbonitzats i fumejants de les nostres vides -
envoltat per l'hostilitat bruta,
l'odi nu davant els ulls dels nostres veïns.
Perquè no és vostè o vostè o fins i tot
que els gossos de terror dins de la nit
i aguaita a la seva presa temorós.

Nosaltres no mentim només en llits buits
on una vegada que el nostre amant suau va posar el seu cap.
No és que els nostres fills que sostenim
i el rock i el rock al llarg del temps,
la nit.
No ens hem de deixar de trobar les paraules,
no nosaltres que no tenen resposta per,
Estats Units no que no poden omplir
seus forats d'ulls foscos de confiança trencada
que supliquen amb nosaltres per trobar la redempció
per una pèrdua massa aviat
saber tan sols el seu nom.

Així que els envia de tornada, ens diem,
els nostres cors estan tancats.
No tenim espai.
Copyright © 2014. Siobhan Mac Mahon





ASILO

Enviar de nuevo, decimos,
los refugiados,
los millones sin nombre buscando refugio.
Las hordas sin rostro. Al igual que los cerdos
les rebaño en un corral.
¿Qué necesidad tenemos de permanecemos despiertos
en la ropa lavada de nuestras camas
y pensar, sentir o dar una presa.
No se puede vender la humanidad.
Usted no puede comprar su dolor.

Porque no es usted o usted o incluso
debe abandonar el lugar que una vez llamó a su casa -
los restos carbonizados y humeantes de nuestras vidas -
rodeado por la hostilidad bruta,
el odio desnudo ante los ojos de nuestros vecinos.
Porque no es usted o usted o incluso
que los sabuesos de terror dentro de la noche
y acecha a su presa temeroso.

Nosotros no mentimos solo en camas vacías
donde una vez que nuestro amante suave puso su cabeza.
No es que nuestros hijos que sostenemos
y el rock y el rock a lo largo del tiempo,
la noche.
No nos debemos dejar de encontrar las palabras,
no nosotros que no tienen respuesta para,
Estados Unidos no que no pueden llenar
sus agujeros de ojos oscuros de confianza rota
que suplican con nosotros para encontrar la redención
para una pérdida demasiado pronto
saber siquiera su nombre.

Así que les envía de vuelta, nos decimos,
nuestros corazones están cerrados.
No tenemos espacio.

Copyright © 2014. Siobhan Mac Mahon




dilluns, 22 de setembre del 2014

Pols de corc





Deies que d´un gargall ofegaries el món

i ara et ve just nadar entre  fulletes d´afaitar.


Aquella valentia  s´ha tornat  precaució  ?

 i la temeritat  temor ?



Com a futil jou 

carrèc mots a la ronyonada.


Mullada l´espatlla 

 no n´és de tant important

la seca incompetència.


Només em queda la ( im )-paciència

que de forat en forat  

et faci pols  l´entranya 

i  aixafi  tanta mala baba i  prepotència 

 que com a corc et conec  ja podrit el cor .



P-d  Pols de corc . D´un escrit d´en Ponç Pons : No covem ous nials.

No se si l´haurià de continuar, al poema , o aixi ja s´enten prou ?

Gràcies ,Jan, per " El rastre blau de les formigues ". (ja l´he acabat i disfrutat ).





                                                                    (   Lina Roselló. Costa de Fornells -Vista de dalt el Toro )












dilluns, 8 de setembre del 2014

encara no atura de ploure damunt banyat ( i amb un sol de cullons )




- Escrits breus. Per a no destorbar conceptes.

- Conceptes breus .Per a no destorbar escrits.

-El yan ,el yin , el cel ,l´infern...posar l´altra galta, el karma...tot per a no matar o matar-se ?

-Fa estona que vaig dir : la poesia  i la filosofia ,sempre amb la panxa plena.

-Contra els que ens volenfer combregar amb rodes de moli, escrits a martallades.

-Si no entens l´empatia laconica, manco entendras la narrativa dialogant.

-Quan arribarà el dia que vos vegi pastar fang o dins la merda?


Avui he tingut un mal dia ...açò si , amb molt d´optimisme.




                                                                           Mar. Irene Cruz







divendres, 5 de setembre del 2014

Digne, mereixedor de respecte.




Donar-li importancia a les paraules  , al mot precis per cada expresió i sentiment .
Saber el concis ,exacte i concret significat , amb totes les seves accepcions , de la paraula ( tant denostada i menyspreuada )  dignitat

Perdre el seny i quedar-se sense paraules o amb ganes de gitar-ne d´altres, sense miraments corectes
 d´una politica imbecil ,quan t´atenen amb cap mirament etic o moral  al sol.licitar que es mirin el teu curriculum  en resposta d´una oferta de treball.

La paraula haurià de convertir-se en fet o l´acció en paraula , en aquest cas ? . Pregunta retorica  , resposta : ambdues.
 Opció darrera ( per no triar-ne d´altres ) i  que és la que ha succeit realment : engolir-me la rabia  i amb la llengo esmolada desitjar-li un bon capvespre  sense abans haver constatat que som un inadaptat  social o que desprès de cinc anys encara conserves certa dignitat .
Treball a qualsevol preu ?  encara puc fer us de paraules precises i em puc permetre certa actitu insumisa.

Ara digueu-me temerari , inconscient  o fart de cafrès.

Crani priveligiat que deia en Valle-Inclán ( Don Ramón Mª ) . L´esperpent  en plena vigència  .







dimecres, 3 de setembre del 2014

Esmolar



Avui mati he esmolat el guinevet de cuina al taller on aquest mes acabaré el " programa de col.laboració social " ( xanxullu entre l´ajuntament i el s.o.i.b i viceversa ). Esmolar.lo perque no talla masa fi , costa d´emprar-lo.
Per consegüent ( ambsegüent ?  serià ? ) faig us de la quarta acepció del Diec i ves per on  :

Esmolar l'enteniment:  exercitar-lo per comprendre millor les coses.

He estat molt de temps per donar-m´em compte.

Només és quéstió d´emprar el cervell ? 

Obviant totes les circustancies contraries a n´aquest fet ?
Obviament com deia Whasenberg ( ni puta idea de qui és ) : no voler esser conscients de la realitat no fa que no ens afecti. Dirià que al manco sense enfollir.

Ha refredat el sopar : arros amb brou ben saboros.
Demà mati la realitat d´aixecar-me a les sis  i saber que la prorroga no es posible  no fa que em cansi manco o minvi la son.

I esmol el cervell avam si convé primer esforcar-me a trobar una nova feina , un metode per guanyar a la loteria o acabar amb un quant inutils fills  de ningu ....o cigocitar-me  i crear-ne una de acció mutant.



mens sana e corpore sepulto.








p-s    potser m´influeix El rastre blau de les formigues  d´en Ponç. Ara escolt  Petites paraules  d´en Sebastià Saurina  " es Titi "
 Açò i que sa tardor prest vindrà. Aixi sigui.








dimecres, 20 d’agost del 2014

Listado internacional de pres@s



Listado internacional de pres@s

LISTADO INTERNACIONAL DE PERSONAS SECUESTRADAS POR LOS ESTADOS POR LUCHAR CONTRA EL SISTEMA TERRORISTA, EL CAPITAL, LA PROPIEDAD PRIVADA, EL ESPECISMO… Y POR LA LIBERACIÓN ANIMAL Y HUMANA.









dimarts, 15 de juliol del 2014

hormigas









"¿Se comen las hormigas a sus hermanas muertas?
¿Les llevará la evolución a inventar armas?
¿Usarán la poesía para narrar hazañas épicas?
O seguirán en fila como nosotros,
acatando su lugar
aparentemente delante,
aparentemente detrás,
en un afán de búsqueda del mismo alimento.
Mover una migaja como un sofá
y mudarse una y otra vez
por miedo al exterminio.
Ser hormiga hoy.
Levantarse,
romper el trayecto,
encontrar el pie que pisa
y morderlo tantas veces
que el dolor lo paralice.
O quedarse.
Seguir la línea,
habitar el agujero."

Silvia Nieva / La fabrica de hielo








dilluns, 23 de juny del 2014

Jardin de la arena ( Julia Otxoa )






La filosofía moderna se olvida de los insectos, de las plantas, de los árboles... de la lectura del cielo, y sin embargo, camino soberbia, ungida de ignorancia, sus pasos retumbando en la tierra.

(Julia Otxoa; de Jardín de la arena, Eme, 2014)










dissabte, 21 de juny del 2014

Hierba de noche ( Estefania González )






Una vez fui al psicólogo.
Le dije que me hipnotizara para dejar de fumar
y él saco un libro y siguió instrucciones.
Entonces le dije que, ya puestos, si no subía mucho el precio
me hiciera dejar de beber
y estuve a punto de pedirle que me hiciera feliz,
pero me dio vergüenza.
Era bastante barato.
Creo que yo era su primera paciente.
Me pidió que imaginara que era una niña y que estaba en un desván
aunque quizá puse eso de mi cosecha.
En seguida empecé a llorar.
Él estaba tan sorprendido.
No sabía que lloro con facilidad.
A lo mejor decidió dedicarse a la hipnosis.
De todos modos no volví.
Pagué y seguí fumando y bebiendo
y perdí la confianza en la psicología.
*


Estefanía González (Grado, Asturias, España, 1970)
de Hierba de noche, Ediciones Centro de Gravitación Poética (CGP), Madrid, 2013
http://emmagunst.blogspot.com.ar/2014/06/estefania-gonzalez-2-poemas-2.html
Fotografía de Adriano Sodré












divendres, 23 de maig del 2014

Marcant distàncies







Marcant la distància
del cor al cervell.
Absència consentida 
de raó
endurint muscles i carn
anima i seny.
La closca és romp
minva el mal de ventrell
Marca-m-t la distància
del cap al budells.
Marcant nous rumbs.
(del que manca per arribar )









............................................................salute.....................................







dissabte, 26 d’abril del 2014

Certament , la venjança és un plat que es menja fred .





...y perpetro venganzas a altas horas de la noche, confabulo karmas y mi sueño es más lucido y profundo.
Chupo palos de regaliz ,leo poesia y mi espalda cicatriza.




                                                                                                                     ( Javier Vellé )






                                                                                                                    ( Manuel  Terrén )





                                                                 ... salut ,lluita i creativitat !



p-d  Gràcies , Yui, Javi  i  Manu .










dijous, 24 d’abril del 2014

MANIFEST D´INTENCIONS ,DE VIDA.




COP RERA COP
L´INSUBMISSIÓ NO POT ESSER MAI UNA OPCIÓ ,
ARA MÉS QUE MAI ÉS UNA MANERA DE VIURE 
CONGRUÈNCIA DE VIDA.
i ENS AIXECAM
MOR DEL MAL 
AMB MÉS FORCES 
AMB LA SEGURETAT DE DUR UN MÓN NOU ALS NOSTROS CORS.
AMB EL CAP CLAR I LA SANG BULLINT
LA LLIBERTAT ÉS I SERÀ 
L´UNIC HORITZÓ.


SALUT,ALEGRIA I CORATGE !!!