hipòtesis i evidències

 

-Quin és el calcul de probabilitats  exponencialment  minvants envers la posibilitat de que el món un dia sigui utopic , anarquic , fantastic ?

Quin grau de conveniència hauriem de menester  perque la poesia fos pragmatica  ? O convindria més que el pragmatisme fos poetic  .Convenientment millor  però que fosim ambdues posibilitats  a la vegada.

George i Aldoux ja vam presagiar que   el 1984 no  serià un món feliç... i per desgràcia el 2021 tampoc .  

Un món feliç en desitjable circumstancia i condició de no haver de fugir de casa cercant refugi.

Existeix un món paralel on les filletes , les dones , no   , estiguin obligades a prostituir -se ? 

Existeix un món paralel on l´adicció no crei jonkies ? On rehabilitin a la presó ? 

On no hi hagi cabuda per cap tipus de violació i esclavitut ?

 I quin tant per cent de flors d´ametller és converteixen en ametlles ? 

 Em preocupa la caiguda de les cireres desde tanta altaira,  que no quedaran aixafades. ? 

També em preocupa la caiguda dels suicides . Avocats per la depresió , avocada per la crisi , avocada pel capitalisme, avocat per l´egoisme i la mala llet dels malparits.

Tot dit, possat entre cometes , perque és disolgui en un eufemisme dolç i bo d´engolir . 

Maleida societat entre cotons  rompent-nos els ovaris i els collons .

Som un esser asocial i per tant tenc un calaix ple de cafes que han refredat  esperant que queden per fer-los, sort per les plantes ja que lis dona un toc acid  tant necesari per aquest escrit.

I es meu fill em diu que si pos  cançons dolces al geriatric em castigaran sense iogurt ....però s ameva filla ens comprarà una caravana per a vagar pel món .

Si de cas , més enllà des matins  hi ha disteses horabaixes per somiar i descansar .De qualque cosa ha de servir pagar hipoteca i tenir gelera plena.

Tenc sa sang amunt i obesitat nivell dos , sa doctora diu que amb regim millora tot . Entenc s´ironia .  No voldria acabar a l´hospital tot sol i cridant a ma mare .Poder tornar a l´encletxa materna . Constat un fet veridic i constat sa meva anima adversió al món sanitari. 

Tantmateix  ja em vam absoldre per un defecte de forma ...no creia que estegues tant fotut . Com aquest poema que no ho és però que me treu esquerdes i em buida es cap .Com un pot de llet condensada quan  l´ obres.

Em vaig mirar as mirall i vaig compendre que era com ell . Es hora de perdonar  al pare i també a mi mateix.

Intent no trepitjar formigues  i comprenc la funció dels moscarts, més enlla de la picadura molesta.

En la metamorfosis oruga-papallona ,jo serià la gatzona.

Bonu ...s´allarguen els dies i no resulten tant ferotges.  I no m´en son estranyes les teves nafres .

  

 

Gsús Bonilla

 

4.1

seremos sinceros

y escribiremos: Asco,

con nuestra caligrafía de mierda

con toda la violencia de la poesía

os maldecimos

con la belleza de la no belleza,

sois la violencia de la violencia como ejemplo de los malos ejemplos:

os maldecimos, como a aquellos que ladraron en los campos de exterminio

(cómo no amar, digo

al perro rojo, al perro judío)

os maldecimos, como a aquellos que idolatran las cuchillas de las alambradas en las fronteras

(cómo no amar, digo

a las perras por putas

al perro por guía

hacia la maldita luz que ansía el ciego

cómo no amar, al perro por negro

al perro que nos rescatará de las catástrofes)

os maldecimos, como a aquellos perros por compañeros que se embarcarán de revolución en las protestas ¡no sois compañeros!

sois el cónyuge hostil

la violencia de la violencia

como mal y ejemplo

ejemplo de los pocos ejemplos:

sois la rabia del perro, un tumor

en la condición humana

el amigo fiel de la lombriz que habita

en los intestinos del capitalismo:

lombrices

que trituráis la tierra

estómagos que digerís

la soberanía de un pueblo: cagarnos

cagarnos, cagarnos, cagarnos la luz propia de las tinieblas, pues si nos agraciasteis con la oscuridad: las entrañas nos pertenecen

qué importa su negrura: pero por fin:

un corazón: hoy

cuando los niños acunan botes de humo

y besan las bocachas de las escopetas

y se dejan la infancia en la fumarola, poco después de los fogonazos

hoy

cuando se desangran por los oídos

POETES...poetes.

 

Poetes i poetes, poetes ,poetes...punyetes

poeteses,poetesos , poetises,poetisos

poetases,poetasos...toquet es nasos.

pallasos,pallases de lapoètica

trascendència,cadència,ca ca dència,penitència d´escoltar-te

cercant la cacofonia

ia ia oh ieah ooh

oh que polit ficar-s´hi el dit, el dit al cul,

el dit a l´ull , lúll a la palla,

la palla...onanista compulsiu, riu riu que jo riure darrer.

darrer cop al pit, darrer cop al front,

enfront, mirante als ulls, estupit e imbecil mirall de mi mateix.

declamar,clamar, plorar 

a mamar el poema.

Lo que importa :

vulva, clitoris,anus,esfinter,mugrons,

llavis, llengua,cony,mames,ous,

penis,puci,prepuci,escrot,testicles,

vagina,pubis,cul,anques,cuixes,

carn,carn, carn,

llonbrigol,,natges, boca,orelles,mans,

dits,pits ( pits ) , esquena , espatlla,cames,

peus,colzes,ulls,nas,panxa,

fufa,marbre,

xitla,xona,

xona ,xitla,

marbre,fufa, ovaris i

osos,i osos, i osos  i

cervell,cor, i anima.

He trobat l´anatema poètic.

Ieah ooh 

Aqui ho deix.

( Poetry slam Menorca  IIIª temporada , quarta convocatoria , primera ronda )

DESDE LAS LADERAS SOMBRÍAS

de las oficinas de empleo y los eriales de pasto

desde la mala gana de los comedores sociales

desde los desfiladeros de lágrimas

y las cuencas vacías vienen a parar aquí

a los santuarios de los parajes verdes y urbanos

con sus nadas certificadas y los paranadies

con su poco de ayuda y sus largas condenas

son los muertos y muertas de asquitos

echándole fuerzas a la belleza, en las mañanas frías

de bronquios azules y toses violentas

con la fragilidad de las hojas sin clorofila

y la hierba muerta, desaparecen de nuevo en los instantes

cómo cadáveres rápidos, fugaces

rotos en millones de trozos

volátiles

dispersos

bajo las pisadas leves

de los paseantes

#PARQUESOUL

#Cuadernoalaintemperie2019

#superficies

#GsúsBonilla

 

Gsús Bonilla

PARAMERA

en los comentarios al margen

os lo decía

que hay cosas que la gente olvida

en los libros de hierba

y en los cuadernos de historia

sé que vivimos tiempos difíciles

porque las tiras de pollo son tan pequeñas

que parecen hebras tiradas por bueyes

durante la longitud del camino

infinitamente delgadas y extensas

casi rozando el próximo día

en la expiración de los meses

me gustaría saber el lugar que ocupa la luz

enhebrar un chorro de agua más clara que turbia

y ver, sobretodo, la manera en la que el gas

el que nos protege del frío

aprende cualquier otro oficio

siento que, bajo el patronato de las semanas pasadas

los alimentos están delimitados

con borduras de un plástico blando

parecido a una cinta de franjas

siempre paralelas y equidistantes

siento que, son de un color amarillo acoplado a otro negro

igual que el sonido que produce mi grillo

por el roce de la punta en la conclusión de sus alas

siento que, a veces esos mismos colores son el blanco y el rojo

como los de una clavellina que florece en primavera

y se marchita cuando llega al medio verano

siento que, ningún cortafuegos va a parar este incendio

cuando se prohíbe el paso a todos aquellos

los de las bocas abiertas

los de las bocas sin dientes

los de las bocas sedientas

loa de las bocas hambrientas

siento que, bajo esa excusa

la aguja va para atrás, hacia una historia ya escrita

llena de sangre y frutos secos

siento que, nos pasan las mismas cosas

una y otra vez, a los de siempre

siento que, ya no somos ni mujeres ni hombres sino una forma helicoidal

que muere para nacer

en la arista de un yerro

en lo profundo del pozo

en el asunto de un cacique o ministro

seamos, quizás, un equivalente

igual que la sombra de un árbol seco

siento que, el reloj se ha parado

y siempre que caigo en la cuenta

se me aparece una libélula inmóvil masticando una masa de polen

en la bordura floral de un río calmado

su agua tranquila

es decir, el ídolo de ayer

era un encéfalo con ojos extremos

siento que, todo lo abarca

sé que me mira cuando comienzo a escribir el desastre

y siento estar agotado, ahora

al final del poema

restante, tal que una tierra sin tener más qué decir

en la nada próxima de la cosecha

esto es, una tierra que no soporta otro cultivo

si es que a alguien le interesa

Txernòbil

Tornen els animals a la seva llar,
tornen degut a l´absència humana .
L´esencia humana del dolor.


NO ENTRIS A TXERNÒBIL !!! no entris a txernòbil , no entris a txernòbil !!!


Salva les ballenes , salva les ballenes , salva les ballenes ...menjat la tonyina.


Pa amb tomatiga i advocat , hamburgueses d´espinacs. Intent no matar mosques.  No matar mosques intent .
Odio  a la gent. Odio a la gent. A la gent , odio.
Licitat és matar  quan és l´altre . Quan és l´altre licitat és matar.

Especicista supremacista.Supremacista especicista , especicista supremacista , supremacista especicista ...


Que macus els porquets  , que macus els porquets, que macus els porquets ... estupendu el kamón .

Menjar animals no es crueltat.  No es nostre semblant l´animal no humà. L´animal no humà no és nostre semblant . Crueltat no és menjar animals.


NO ENTRIS A TXERNÔBIL !!! no entris a txernòbil , no entris a txernòbil !!!

Tanta pasteleria , massa sucre.
Vam matar als romantics i ara jo , reproduesc esqueixos d´hibiscus rosat .

Recuper ramells qüasi secs  tirats als poals del cementeri

Salva  el panda,  salva al panda , salva al panda ...menja´t el porc.

NO ENTRIS A TXERNÒBIL !!! no entris a txernòbil , no entris a txernòbil !!!


M´encanten  els animals ,  llepar  el cans calents .

Salva els animals , salva els animals .... menja´t  gent !... MENJA´T LA GENT. !!!

Açò és tot , açò és tot , aaçò és tot , amigues  .

Paciència i bombes.

Alaina Sánchez C :

Empeora el mundo cada vez que en lugar de café, hay que desayunar paciencia.

Talls

El que juega con papel siempre puede cortarse. Duele.
 Una hoja de acero muerde menos, sentència en Gastón.

Gosth dog ...el cami del samurai..codi...valors ...insubmisió.
Mishima  i Eduard  Jordà...haikus de Ciutat.



Ses cebes fan ploran , també curen es refredats .
Propietat logica  : plorar cura.
llastima que la propietat  conmutativa ,     no resulti amb la mort.  Encara la simpatia pels budistes en questións de karma i resurreccións varies.

hidrogen-maduixes-lotus...  codonys.

obtus , asertiu , circunspecte

ses formes contingudes a n´es buit, diu en Miquel.


Afilando la lengua , devorando la vida .

No em vull acostumar.

No m´acostum , no m´acostum ...
no m´acostum , no m´acostum ...
ni em vull acostumar,
a n´aquest buit sense tu ,
 a n´aquesta absent presència
a pasar dol a haver de perdonar la culpa.
a deixar-te déstimar .
 No m´acostum
a haver-te de perdre
a cercar-te sempre .
No vull compendre
encara que entendre faci mal .

Escric poemes sense nom
esperant
tornar a tenir esperança
maldament saber, que si els sentiras
maldament, hagis mort
vius entre els nostros cors
entre ses nostres pells
dins nostros cervells.

Vull sentir la teva veu diguent  : també t´estim
estrenyer sa teva ma i abraçar-te ben fort per a no amollar-te mai .
 ...i plorar sobre ses flors que et duc
que mai aixugui el teu record .

...i clavar claus a les pedres per mor que no em fugi la memòria.
Sembrar flors àdhuc la tranquilitat de la papallona .

Cercant sempre la soletat acompanyada.

Ignominia

Ignominia quan l´unica justificació és poetica.

Fins quan  la redenció pel pecat original ?



Volar a pesar de ser pajaro / Volar maldament esser ocell.

Presència.

Dedicat a n´es papà, a n´es meu germà i a sa meva dona  perque junts atravessam la pena .


....................................................


Ara que el plor em deixa rallar sense massa singlots ,
ara que em sent capaç maldament l´angoixa  ,

dir-te que : només volia que els dies et fossisn dolços

 i lleus  els capvespres ...

i que la malaltia et respectes .


El temps ..., no cura res ....minva el punyent  desig  ,  de rebentar-ho tot , a lo millor.

   .....  El silenci mitiga el dolor de la sang., diuen. Callar i enmudir per a no ofegar-se en llagrimes .



Condolència : 

De vegades les absències mos completen.

se però

 que les  presencies,  mai m´ompliràn el teu buit



I a més del emprenyament cronic i l´amargor al fel  , tenies aquest mal dolent que t´anava esmosteint.



Que estas maleita ?
Si .
Amb jo ?
Amb tu no ,
... estic maleita amb el món .

Jo també estic maleit amb el món  per no tenir-te .

maleida leucemia , maleit cancer, maleida malaltia .


La teva sordera mai ens va  impedir entendre els gestos de tendresa  i d´estima  , dita fluixet   i sentida amb el cor ...

 t´estim  ,  sense repetir  et vaig dir ,... per a no gastar  i desvirtuar  mot i sentit . 



Hagues volgut poder dur-te a pasetjar  , a fer un cafe fluixet , i  a menjar una ensiamada amb nata .

I em qued recordant el teu riure , olorant la teva roba .

...i  tornar fer randa lletrada   ( apresa de s´avia )  , ganxet amb mà.


Aquesta  necesitat de creure que et vas despedir essent papallona i de llegir-te es poemes que no vaig poder.

...maldament ,  maldecor... he de sembrar-te  herba lluisa  per a llevar el mal de panxa i perfumar l´anima .

Quan no em tingueu em plorereu ... i et deia que no , per a fer-te enquietar 

 però  ja ho ben crec que et ploram , mamà estimada .

Te aimada. ( Perdura Babel )

( Esboç   de vers per acabar- potser acabat .  )





Taimada llengo

silènci amat

més dius 

amb tancada boca

que mil versos amb pit obert .

Te aimada 

amb cervell minvat

estrenyant  la barina

verb copulat .

Poesia maleida.


Pentura Babel ... perdura.

A -flor-ismo

Cecilia Quílez  :

A-flor-ismo

- Noema: Indisposición lírica acusada por un poema que no llega a ninguna parte. Prosopopeya disonante del silencio. Ripio ajeno al ego del que lo suscribe.

- Noemita: Escritor sectario que ejercita la palabra para ganarse el halago. El que vive por y para ser retroalimentado por los de su misma condición. Fabulista previsible desde el primer verso.

- Noémesis: Fenómeno cíclico y atemporal de las tormentas pasajeras. Palabro que no costa en ninguna enciclopedia porque me lo he inventado ahora mismo. Moda en modo On.

llevant ( merdes )

Irrelevant tot...
més enllà de la pròpia
subjectivitat existeix la realitat objectiva.

PER ASEVERAR

Perseverant aconseguim imposibles .

Babèl no perdurà. ( Maleida poètica enllestida )

MALEIDA  POÈTICA

Pretenciosa geometria de la paraula

camelant-acaramelant el llenguatge

 amb dolços malabars de mots

desvirtuant l´original sentit d´entendren´s sens parlar...

signes primigenis d´animal comunicació.

Enmudir abans de vendre el vers.

 I prostituir sentiment

per mor d´agradar

abans rebelar-se a l´aritmetica del cor.

Infinitament ( més ) interesant geografies de la lletra

Maleida poètica.

Perplexes d´erudita llengo

Explicites polemiques

Petits en la curolla

d´ireconciliable filosofía

Dificil e inexistent comprensió

la del paper mullat

arcaics adjectius.

Crear belles estructures

del fictici paradis

arrodonint l´angle

amb  operacions absurdes

                                                                d´ eines lingüistes

Apuntalant lexics

                                                                   Encofrant verbs.                                                                                          

Perduts en retoriques imposibles

absentes de fonament

Enderrocar alçades

A nivell  planer , de facils argots.

Indulgents tangències

Exentes d´empatia.

Comprometres amb l´enteniment unic

Haurià de bastar per a la lirica comú.

Babèl no perdurà.

Nota :  Text original presentat al concurs poètic illa de menorca 2018... i que a dia dávui se que no he guanyat, nyetes.Confirmada sa meva incorecció , poetica i humana .