S¨ídea sempre ha estat de tenir un reducte inexpugnable on refugiar-se d´adversitats alienes a mi mateix.
elucubrar metodes per sobreviure a la quotidianietat depresive i no abocar en suicidi ans que només fos mental.
Fugir del acubamnet estiuenc , de la crisis vivencial, enfonsar-se dins la banyera i allunyar-se de qualsevol pensament.
Esperar la tornada de la dona que desprès de dèu hores de feina dins una cuina ve esgotada i regalimant de suor.
Escoltar-la i acompanyar-la amb aquesta vivència de dos anys a l´atur , per part meva , i compendre lo fotut de haver de fer feina .
Crides al carrer indignat de pertanyer a un món hostil amb els debils i humils.
No és solució la violència però estamperies algun crani i desprès si acas feries les pertinents preguntes.
No hi ha pitjor sord que aquell que no hi vol sentir...sobretot quan n´esta tip de tot i no el satisfa res.
com canviar els cervells , les mentalitats , el seny si és que existeix?
Anam passant dia i visquent amb la caparruteria del qui és nega a rendir-se.
seguim cridant, trobant i compartint.
.................................salute i vida!!!.........................................
Vet aqui quetrobam móns paralels on viure altres vides.( gracies Javier,tossut,lucid i sempre viu)
Del programa mons paralels:
Esper que desde terres finlandeses el senyor Coiot retorni i a més de cases constuiguem móns.
(potser si que hi ha eixos de creuament entre mamifers creatius)
........................................................................................................................................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada