Siempre se abriran mares en las mentes.
Sempre s´obriran mars en les ments.
( a totes ses plataformes contra els desnonaments )
Anna Akhmàtova
A GUISA DE PREFACI
Vaig passar disset mesos d’aquells anys esgarrifosos del terror de Iejov fent cua davant la presó de Leningrad. Un dia, algú d’entre la multitud em va reconèixer. Darrere meu hi ha havia una dona, amb els llavis morats del fred, que , pel que es veia, no havia sentit mai el meu nom. Es va despertar de la intumescència en què tots ens trobàvem i em va preguntar, en un xiuxiueig a cau d’orella (allà tothom parlava xiuxiuejant):
-Vós ho podeu escriure, tot això?
I jo li vaig dir:
-Sí, puc.
I llavors, quelcom que s’assemblava a un somriure va lliscar per damunt d’allò que un cop havia estat el seu rostre.
Leningrad, 1
d’abril de 1957
Rèquiem i altres poemes
(1935.1940)
Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova
http://novembre1970.blogspot.com.es/2009/01/poetes-ucranesos-anna-akhmtova.html
Bufa tu, que fort! Les injustícies contra el poble no s'acaben mai... és el que poses al principi: sortir al carrer encara que faci mal temps.
ResponEliminamentres ens quedin abrigs i paraigües...a mal temps bona cara.
EliminaEns queda molt de pasar fred i fer-nos sentir ...pas a pas , dia a dia .Sabem que som molts, forts i junts.
salut noia ! :)
"Sempre s´obriran mars en les ments." Avui llegia quelcom semblant a la idea que si podem veure l'immensitat del cel reflectida en un basalt petit enmig de qualsevol carreró petit, és perquè també podem tenir somnis grans, idees grans. Sempre són més que ben rebuts els teus comentaris. Junts tenim més força de la què la suma de tots nosaltres seria capaç de concebre..
ResponEliminaEs aquest nexe de certesa inequivoca, de poder agafar tot l´univers dins un puny ,el que ens ha de fer transformar els cors per a fer d´aquest món un lloc més humà.
EliminaEl que ens ha de donar com a animals que som aquesta part racional que sembla que ens abandona.
I es clar que m´agrada retrobar-te .
Fa poc he llegit fragments brutals dels "Relatos de Kolimá", (V. Shalámov), un dels textos més bèsties i més durs dels que pots llegi sobre què poden fer uns éssers humans per humiliar i destruir els seus iguals. No obstant, l'autor en va sortir viu i ho va escriure. I ara hi ha milers de persones que ho podem llegir:
ResponEliminahttp://www.editorialminuscula.com/pdf/41.pdf
Em fan patir aquestes lectures o pel.licules de la miseria humana .La degradació a la que som capaços de sotmetre a latres iguals i la justificació que trobam per a exonerar-nos.Per latre banda com dius , m´encoratja el testimoni dels sobrevivents al quals ens queda preservar-los en la memòria col.lèctiva per a no repetir-ho.
EliminaSiguem per poc que poguem, amb la paraula i la lletra, testimonis d´aquest fets.
Salut i record.
Que siguin salades, que creïn coses. que se'ns enduguin mar endins per fer-nos militants de la vida i la salabror a la pell. Que tornin les llàgrimes del mar a l'home.
ResponEliminaPetons.
És una manera valenta d´encarar les dificultats .Que siguin aquestes llagrimes i aquestes plujes allliberadores de tempestes.
EliminaBesades i somriures.
Saps com vaig descobrir a NATALIA LAFOURCADE? Amb una bonica versió que feia de Piel Canela.
ResponEliminaCercare aquesta versió. La veritat és que lagent de Mexico tenen molt bones coses i les dones amb aquestes veus meloses m´enimoren . per açò estic casat amb una . ;)
Elimina