dijous, 4 d’octubre de 2012

Retall III .( darrer d´una unica entrada de retalls )


( segueix de retalls II que ve de retalls . M´ha quedat prou clar que he de fer entrades més curtes . ;)  )


Reflexió  (inauditament les xerxes socials també serveixen per a fer maquinar el cervell ).




 Es demana aquesta companya :
Porto dos dies donant-li voltes a aquesta reflexió...

"Habrá quien diga que en un Estado de Derecho los policías deben estar comprometidos con la defensa de las libertades. Eso estaría muy bien pero no es lo fundamental. A la policía no se le paga para que piense, sino para que obedezca."...

No sé per què, però no aconsegueixo estar "del tot" d'acord... tot i que comparteixo la majoria de l'article, hi ha alguna cosa que nosequé que quéséyo...



M´atrevesc a contestarli :

Parteix del supos que tot obrer es un mercenari i com a tal no s´atura en escrupols . El segon supost és que un obrer amb conciència mai serà un mercenari .Tothom te un preu malgrat la conciència ? on queda la bestialitat innata per a tenir o fer fora els escrupols? Tothom , de qualque manera es prostitueix? Sona molt malament però no som lucidament correcte .;)

 Potser vet aqui l´acció que defineix aquests temps:


Desnortat (sense nord ).

 Significat: que ha perdut el nord, anat, boig, que no està centrat, perdut. Ex.1: Les paraules desnortadas acabaven en aquella residència per protegir-se de les inclemències de llengües alienes. Ex.2: El teu estàs desorientat!. Ex.3: El temps va córrer sense nord per les parets de l'habitació. Origen: costa granadina. I els meus motius són que la seva sonoritat i la seva aura alguna cosa endevina, expressen amb total claredat la pèrdua de vista del camí, sigui definitiva o temporal. Una paraula que sens dubte podria bé definir els temps que corren.


_______________________________________________________________________


                                                               
                                                             (kyungduk kim )

                                                                

Our deepest apologies for the inconvenience./ Les nostres més sinceres disculpes per les molèsties.

A partir d´aquest enllaços aumneta el ventall de posibles noves entrades i / o conexions. en tenc un parell que anire penjant , d´aqui l´endevant amb més asiduitat. Que vostès ho disfrutin.

Donar sinceramnet les gracies a totes aquelles persones que en segueixen i a les que darreramnet s´han afegit . disculpau-me les faltesi mancances , que intent anar corregint.  S´acepten sugerències. gracies a tothom .

Salut i bones lletres.


_________________________________________________________________


Retalls II.

........( segueix de retalls.No sabia que les entrades tenienun limit d´espai .Novatada. jeje )





Vas deixar aquest haiku ,potser presagiava quelcom.





Sr. Damià esper els seus escrits , el vent ja ha pigat prou fort.


_____________________________________________________________________________


De l´afició a la descoberta i als llocs abandonats :


                                             http://obsoletum.blogspot.com.es/


Prípiat    http://es.wikipedia.org/wiki/Prypiat





_______________________________________________________________________________

Aixi mateix es defineix  aquesta joia de publicació :


-Una curiositat.

És una publicació mínima,
gens pretenciosa i amb l´unic objectiu de deixar-nos respirar una mica.

És a dir serveix per a l´evasió personal.
Per distreure´ns . Per disfrutar una mica, per no complicar-nos.

És narrar històries

                     no posar res de més.No posar palla.Només lo esencial, lo real.

                                                                                        No emmascarar-nos.







http://www.pseudonims.com/
http://www.pseudonims.com/p/publicacions-anteriors.html
http://www.pseudonims.com/2009/11/n01-novembre-09-blaus.html



_________________________________________________________________________________


Hank ens descobri a Fante



Pero cierto día cogí un libro, lo abrí y se produjo un descubrimiento. Pasé unos minutos
hojeándolo. Y entonces, a semejanza del hombre que ha encontrado oro en los basureros
municipales, me llevé el libro a una mesa. Las líneas se encadenaban con soltura a lo largo
de las páginas, allí había fluidez. Cada renglón poseía energía propia y lo mismo sucedía
con los siguientes. La esencia misma de los renglones daba entidad formal a las páginas, la
sensación de que allí se había esculpido algo. He allí, por fin, un hombre que no se asustaba
de los sentimientos. El humor y el sufrimiento se entremezclaban con sencillez soberbia.
                                                                                                             CHARLES BUKOWSKI
5-6-79






http://www.sisabianovenia.com/LoLeido/Ficcion/FantePreguntale.pdf




_______________________________________________________________________________





Dolça estetica poètica :






http://issuu.com/darascully/docs/cuaderno_de_vuelo




_________________________________________________________________________________


  Poèsia de combat :






USTED ESTÁ AQUÍ

Preguntarse por la libertad es preguntarse
por la longitud de la valla
y sus hendiduras,
por quiénes son los vigilantes,
por quiénes quieren pasar al otro lado.

Todos desearíamos saber
cómo vivir.

A cada cual
su desgarro
y su pena.


Tres poemas de Miedo de ser escarcha -edición actualizada- (Editora Regional de Extremadura, 2012), de David Eloy Rodríguez.

El programa de radio Alborada, de Canal Extremadura Radio, la radio autonómica de Extremadura, dedicó su espacio íntegramente a Miedo de ser escarcha (Editora Regional de Extremadura, Mérida, 2012), también de David Eloy Rodríguez. Agustín Segovia y Loretta García ponen voz a los poemas. Puede escucharse aqui:

http://www.canalextremadura.es/node/51770
http://sumalespanta.blogspot.com.es/2012/06/miedo-de-ser-escarcha-edicion_08.html


_______________________________________________________________________________

Segurament mai no hi ha hagut un ideal tan demencial i tan errat en la pràctica com l’ideal de la practicitat.

Gilbert K. Chesterton, escriptor anglès (1874-1936)




D´aquesta  sentència només deduesc que l´us pragmatic d´aquest bloc  , unica i exclusivament , no sempre donarà els resultats esperats.les conjetures i aplicacions son amples , per a no dir inmenses.Inextricables  hem podriem dir i dic.

inextricable

adj. Molt intricat i confús:
laberint inextricable.                           Ningu va dir que fos facil.

_______________________________________________________________________
 

"La vida és com una cosa transitòria". 'La necessitat de ser útil', Moisès Broggi


M´ha fet pensar  aquest enunciat en si és necessari ser útil ?
En l´utilitat d´aquest bloc. No es aquesta però la pretensió darrera .
Si un cas em serveix personalment de terapia.( a banda de liriques , poesies i combats de tota casta ).





http://www.llibresperllegir.cat/autoproduccio/la-vida-es-com-una-cosa-transitoria-la-necessitat-de-ser-util-moises-broggi



Retalls de una tardor lucida ( pretesament al manco )

________________________________________________________________________________


   Encara que les mosques entrin

   mai tenguis la boca tancada.

                           (Manuel Pacheco )



Vaig romandre en silènci.ja ho diu l´antiga sentència o proverbi.: " que les teves paraules siguin més belles que els silènci ". Al manco pretendre que sien més interesants. he anat observant i descobrint tot aquest plegat de coses aparentamnet inconexes i que en son una prova fefaent  de que la sapiciència forma part d´un tot.ja ho vaig intentar explicar , encara que inconclusament, a anteriors entrades .  he de rependre  i concloure la hipotesis sobre la teoria del caos  i el seu efecte papallona .Per mentres aqui  en teniu qualque unes paradoxes. :



(  http://www.panoramio.com/user/757936?with_photo_id=60674918     Barbara Salva       .Sa Mesquida-Maó  )

Ses paraules se les enduu es vent i aqui fa temps que bufa tramontana.


( un es cansa d´esperar revolucions  i es caga en falsos optimismes  altrament adictius i per tant aniquilants ).

De manera no tant visceral ho descriu aqui, aquest bloc gratament trobat :






Precisamente porque en primer lugar no se trata de que las cosas funcionen-como si los parámetros instrumentales fueran fines-, ni mucho menos de “volver a lo de antes” o esperar a que “todo se resuelva” (como si las soluciones tecnocráticas actuales no fueran formas de reducir a la nada lo que escapa a ese “todo” deseado). Nada se resuelve: ya no podemos ni queremos aguardar. No tenemos más que el deseo de darnos lo que no tenemos. No es que nutramos secretamente un optimismo futuro. No tenemos certeza de que alguna vez la realidad histórica sea más justa; y si hay lucha, si luchamos todavía, es porque esa realidad no está asegurada ni puede estarlo de una vez. En ese punto, es cierto, siempre fuimos pesimistas. Pero aun así, si luchamos todavía, es porque en esa incerteza, la promesa de una salida revolucionaria nos permite sustraernos de una ética de la resignación. Esa esperanza incierta, minúscula, sustraída del mesianismo (al que tampoco Benjamin escapa) es la que quizás nos atañe en un tiempo en el que, en nombre del optimismo, están aplastando de forma literal nuestras vidas




  _____________________________________________________________________________________________ 




        
                                                                 TOT ÉS COMENÇAR

així es comença
ficant els peus
en els bassals
i s'acaba
ja saps
passejant-
al camió de les escombraries

 (Eladio Orta)







_________________________________________________________________________







(...) Per això ara estic escrivint. Sóc d'aquest tipus de persones que no acaben de comprendre les coses fins que les posen per escrit.
                                                             ( Haruki Murakami )





Discrepàncies, litigis i polemiques :


_ Poesia d´altura en dius dels teus escrits i et ve just arrosegar-te per enterra.


_ Cortesia o indiferència quan per tota resposta reps cap comèntari.

_ Correctors ortogràfics, d´estil... tan debò existisin correctors de vida.
( llavors em surgeix el dubte ètic de que si amb la necessitat d´una correcció conscient minvarien les temeritats? anirià acompanyada necessàriament d´una correcció coherent, també ? )


- Vida contemplativa, davant aquesta inexactitut recomanaria abans la vida critica o reflexiva. ( 6-9-2012 )

- Si fos més catòlic em flagelarià per vergonya aliena.

_ Prostitució hipòcrita dels mitjans: Condemnar  la pràctica de la prostitució  però no els guanys , apart de difondren propangandisticament el comerç. Etica i interesos no creen lligams. 


_ La depresió és pot curar : el suicidi n´es la demostració pràctica.( En aquest cas eticament van errar i retiraren l´afirmativa propaganda de tan nefasta aseveració. )


_ Per a incentivar la felicitat: una vida que facilita el suicidi. (25-8-2021 )






_________________________________________________________________________________


BIG CRUNCH               

Información sobre mí

SexoMujer
SectorArte
ProfesiónRetratoVidas
UbicaciónMadrid, por ahí, España
IntroducciónNo me gusta dormir,pero me encanta soñar.
InteresesDescubrir universos en este pequeño planeta










Esta es una pulsación de odio.
Esta es otra pulsación de odio.
Me gustaría dejar de latir,
pero soy un corazón de odio


Killshot


Publicado por        


http://keroina.blogspot.com.es/ ( altres veus que pateixen la desesperació impotent   , redundant en poètica)



_______________________________________________________________________________

Baix el seudonim  de Xim s´hi amaga un vell company d´escrits.malauradamnet acaben les entrades lóctubre de 2006 ,desprès d´un any i tres mesos, sense que em sapi els motius  si és que els hem de cercar. De totes maneres m´agrada aquesta manera descriptiva , lucida i propera dels fets  i esdeveniments, donant les pautes per el raciocini.
Se que també , de moment  ( esper ) , ha deixat de banda els escrits llebetjats que apareixien al setmanari .Mals temps per el funcionariat , massa mals de caps ? que no impedexin maquinar la paraula. haure de venir a veurer-te i m´heu expliques , si vols i si en te.



Esculls a la deriva


http://esculls.blogspot.com.es/2005_08_01_archive.html



Quan estic avorridot em mir mapes, plànols i tota mena de dibuixos que descriguin un lloc. No som gaire amic de la filología acadèmica, no obstant, la toponímia i l'etimologia em tenen captivat d'ençà fa temps, i per aquest motiu m'agrada pasturar les pàgines de Joan Coromines, entre altres savis, i em perd pels senders de l'especulació de les paraules que donen nom als llocs que visitam i als indrets que sospiram visitar.