dijous, 23 de juny de 2011

Haikus i lletres jordianes.(poetry & sons...)



     Corria l´any 1984 ( presagi orwellià) i vaig tenir l´honor  de rebre clases d´àngles de la mà de l´escriptor i col.laborador periodistic, Eduard Jordà.


     Entre clase i clase ens feià particips de les seves vivències viatgeres allà per terres americanes . I d´aquestes vivències  per terra thailandesa  en va arribar a les meves mans el llibre  La fiebre del Siam (1988), feliçment reescrit i reeditat al 2009.


     D´aquesta pasió  pels viatges i les lletres  em troba amb la revista literaria Poetry & Sons de l´Universitat de les Illes Balears ( any 1985) i al seu editor ,Angel Terròn , dec una col.laboració.


Es a n´aquesta revista que ves per on trobam uns exquisits haikus del senyor Eduard.( aqui crec que va esser la meva primera i gratificant descoberta amb el haiku) que evoquen aquest món asiatic.












     Aqui   queda lo escrit. Cercau-ne la seva bibliografia viatgera i musical .Supos que hi vindrà ve amb l´ acompanyament de Russian Red  amb la preciosa cançó  Fuerteventura.


http://www.youtube.com/watch?v=_9yvFQi67cw&feature=related


( Dolç i tendre estiu a tothom )


                                 Salute,lletres i musica........











Festa d´ uns valors caducs ( Joan sant-i-ficat )



     El juny de fa vint anys, l´inefable col.lèctiu cultural alternatiu " FOLL-CORC" publicava a la seva revista aquest article. 
La vigència del mateix és més que evident.


       Sant Joan : la festa d´uns valors caducs.




       Bé  és sabut que el poble de Ciutadella de Menorca des de sempre ha estat bastant conservador en les seves costums i tradicions ( prova d´açò és que ha guanyat el  Partit Popular en aquestes eleccions), i com cada any el 24 de juny celebrarem la festa , fortament arrelada,de Sant Joan.




         Emperò   és ben curiós que essent dubtosos els origens d´aquesta festa es segueixin tant fortament uns protocols altrament qüestionables i fins i tot , sembla esser que , " inalterables".


     Em referesc a l´ escarrufamnet i  a la indignació que em produeix en veure com per uns dies tornam a l´època mitjeval on el pagès obeia i acatava les ordres del Senyor   ( en aquest cas els nobles) , fet curiós que a latres indrets de Menorca no existeixi l´aristocràcracia. I encara per uns dies és el noble qui decideix qui són els cavallers i pagesos que participen en lafesta i quins no, açò en ple segle  XX dintre del que anomenam democràcria.


     Per altra banda  em sembla totalment denigrant i absolutament masclista que les dones no puguin participar en la festa en el paper de cavallers , cosa no tant curiosa ja que a les altres festes de l´illa si que ho poden fer.Serà degut a una mentalitat més oberta?.


     Tot això baix la protecció eclesial que com bé sabem és una figura relevant en el sentit religiós de la festa.  




     Una vegada més veig com en el que és un sentiment purament festiu s´hi amaguen uns valors de creu i espasa no tant perduts com ens pensavem.


     Nosaltres,els qui vivim la festa des de baix seguirem bevent gin per  a no adonar-nos de tanta injustícia festiva mentres feim botar els cavalls.


     Som conscient de que aquest article suscitarà polèmiques que fins ara ningú havia dit potser per falta de ovaris o cullons encara que cres que més una qüestió d´organs genitals és més una qüestió de lògica.


     Au idò , fins l´any que ve si Déu vol !!!


P-D :  si Déu vol, els nobles, els pagesos i potser el poble.
  
                                                                                                      ( Joan Bosch i Roig.  Juny de 1991 )








Ens ha arribat aquest dibuix -aferratina que es prou il.lustratiu . A més es d´enguany i açò vol dir que el sentiment de l´article , vint anys desprès és el mateix.














  Bones festes a tothom.         Salute i seny........................ a n´es pla hi manca  gent !!!