diumenge, 21 d’octubre de 2012

Diario de un vago


Un de tants mamifers dels móns paralels ( amb la llicència del Sr. Vellé ) :






Andoni Sarriegi





Recibo una llamada de Andoni Sarriegi. Me alegra saber de él después de unos cuantos meses sin tener noticias suyas. Su Diario de un vago es uno de los libros más inteligentes y divertidos que he leído. Acaba de cumplirse un año desde que lo publicamos. Por supuesto, la crítica ni se ha fijado en él. Pero yo, modestamente, estoy orgulloso de tener en nuestro catálogo una joya como ésa. Ahí va una muestra. 

Si no fuera por las mujeres, el mundo estaría lleno de señores.
-----------------------


Palabras de una compañera de trabajo en la fábrica decatering: “Yo prefiero la grasa de una cocina al polvo de un banco”.
-----------------------


¡Qué maja es la gente, sobre todo la que no conoces!
------------------------ 
Todo lo que no es pasear, es ambición.
------------------------- 

Por fin nació el bebé y, con él, todos los amigos que habían muerto.
--------------------------- 

Se hace lo que se puede... y a veces ni eso.
--------------------------- 

Para que un poema se entienda, ha de ser muy bueno.
---------------------------- 

No tengo problemas de memoria, sino un gran desinterés por el pasado.
----------------------------- 

La edad: cada vez me gusta más beber y menos emborracharme.
-------------------------------
Dos no follan si una no quiere. 


Andoni Sarriegi: Diario de un vago, Littera Libros, 2008.      ( extret de  (Casi ) diario de José María Cumbrero  )

..............................................................................................................................................................

-Tenc el plaer de coneixer  personalment al company Andoni , excelent periodista i millor persona . 

Temps insubmissos tornen i ens donen la raó  de la critica ironica  contra  tota falacia.



........................salut, humor i critica.................................







dissabte, 20 d’octubre de 2012

Llops esteparis , llops del asfalt.










Entre bens, malgrat a l´asfalt , seguim a l´agüait com a llops que sempre  hem estat i som.









Nota ( per  acas ) : El llop estepari (Der Steppenwolf, en alemany) és el títol d'una de les més cèlebres novel·la de l'escriptor suís Hermann Hesse, la qual combina l'estil autobiogràfic amb alguns elements de fantasia, especialment cap al final de l'obra. El llibre és en gran part un reflex de la profunda crisi espiritual que va patir Hesse en la dècada de 1920, mentre retrata la divisió del protagonista entre la seva humanitat i la seva aparença de llop com l'agressió i la manca d'habitatge.



........Salut . Harry  Haller ..............









dimecres, 17 d’octubre de 2012

Les oblidades.








Haiti (Orphaned Girl)SOI Student Exhibition 2011

Fuente: rebeccamock.com


http://www.tumblr.com/blog/quimeres
...........salut , memòri ai poesia.............



Memòria d´elefant ( escena IIª )













Escena IIª.


La pizza , doble de formatge  doble de xampinyons , m´encanta.Quina devia esser la preferida de Heidegger?  .Coneix a la persona per el que menja , entre altres variables .

La depressió  aumenta la gana en molts casos.Es evident que una adecuada alimentació combat moltes  enfermetats. A mi em sobra ferro, per a donar i fotre. Bones ganes – comenta l´Arnau.

Obre el forn  i l´escaufor del vapor  a la cara  el fa decidir-se per la metxina. Menys sospitosa i facil d´obtendre.

Quadre: talment una alegoria del infern.Vos cremareu en ell, pecadors i malparits.

El cervell li bullia però no era qúestió de justicia divina ni de col.lerica venjança.No fotem pel.licules.Tots aquest fills de mala mare i pitjor pare ( possats a esser politicament incorectes , moralment la responsabilitat sobre els fills no acaba amb la majoria d´edat. Molts ho voldrien .)que cometen magnicidis la van errar amb els objectius , fins i tot el pare de la criatura : Adolf. L´idea del extermini no va tant desencaminada, sols manca concretar l´objectiu. Aceptaria el Darwin el concepte d´evolució artificial o fins i tot intuida?

Supos que l´assesinat es filosoficament exonerable per tant tenir escrupols no serià eticament reprobable.

Potser no cal enrraonar tant i sopar lleugeret un brou de verdures. A més em convindrà una mica de regim  per mor d´una exitosa operació.

La serie aquesta de televisió que anomena al Werner Heisenberg potser  sigui una bona paradoxa.Aviam si en puc sortir del principi  d´incertesa  per a descartar  la polvora. Raons de pes quimic més que res.


-No haurià d´ haver sopat pizza. Sort del bicarbonat ( sals de fruites  també).Amb aquest pensament l´Arnau va quedar clapit al sofa.



............continuarà.......salute...................



dimarts, 16 d’octubre de 2012

Memòria d´elefant ( I )












Va sentir la fredor a les anques. La tardor havià començat ja feià un mes i els canaris , una vegada haver plomat , tornaven a fer sentir els seus cants.
Assegut a l´excusat(   llegi una vegada  que es el millor lloc per a pensar      )   les idees se li aclarien  com si fossin pous de cafè  restan en quietut.
Es quedà observant un moscart i es demenà si aquell tambè es demenarià el que pensava ell.
Calia seguir les senyals o al instint   , com ara els canaris o els moscarts ?. ( senyals estacionaries  ( fred o calor ) o de temps , dormir despertar-se.Senyals instintives, menjar , cagar … matar?

Pensà que tanmateix és una de les moltes persones invisibles , d´aquelles que pasen desapercebudes o senzillament i pitjor , son directament ignorades.


L´Arnau emperò emprava el mimetisme com a autodefensa  vers la fobiasocial.


-(pensamnet gratuit : es increible les palles mentals que s´arriba a fer la gent  i a més fer-les publiques com si fos senyal de seny.
 Sap el malalt que ho és sense un diagnostic ? ).


Emperò ara la qüestió era si emprar polvora o metxina.
El cel s´anava ennegrint en una de les 256   tonalitats de gris.


....................continuarà ...salute..................................














diumenge, 14 d’octubre de 2012

Qui vigila als vigilants ?








                                                     
                                                                              (good_catch_by_waldemar_kazak )





audio quid ueteres olim moneatis amici,
«pone seram, cohibe».
sed quis custodiet ipsos custodes?
Oigo lo que me aconsejáis desde hace tiempo mis viejos amigos:
«Echa el cerrojo y mantenla encerrada».
Pero ¿quién vigilará a los propios vigilantes?
Juvenal, Sátiras, VI 346-348
_______________________________________________________________
àudio quid ueteres olim moneatis amici,
«Pone seram, cohibe».
set quis custodiet ipsos custodes?
Sento el que m’aconselleu des de fa temps els meus vells amics:
«Fes el forrellat i mantingues tancada».
Però qui vigilarà als propis vigilants?
Juvenal, Sàtires, VI 346-348





.................Salut i vigilau..........................
















dijous, 11 d’octubre de 2012

Bones musiques.




SUSAN SANTOS & THE PAPA'S RED BAND




La Susan i la seva banda d´incondicionals, autèntica passió per el blues


Una gran passió per la música la va portar a aprendre, de manera autodidacta, a tocar la guitarra i cantar. A poc a poc va anar creant les seves pròpies cançons i el seu estil particular d'entendre la música. Després de diverses Formacions, i dos discos gravats, el 2009, es va traslladar a Madrid i forma "Susan Santos & The Papa s Xarxa band". amb David Olivier, al baix i David Fernández a la bateria. El projecte més enèrgic, un power trio que barreja blues, rock amb pinzellades funk. El 2010, graven el seu primer disc anomenat "Take em home", (Grasa Records, 2010). La banda ha passat per un any intens de concerts en clubs importants i en diferents festivals internacionals on ha compartit escenari amb Jimmie Vaughan, Joe Bonamassa, The Fabulous Thunderbirds, Joe Louis Walter i Buddy Whittington. El passat mes de juny va estar tocant a Chicago en clubs com Buddy Guy Legends, Rosa s Lounge, Kingston Mines, BLUES i va tocar al costat de Sugar Blue (harmonicista de Rollings Stones i Bluesman de prestigi als EUA). L'abril de 2011 van començar gira per Europa i entre altres van obrir el festival Bluesroute de Masstricht i el Rock Blues Gellen.
A finals del 2011, llança el seu nou disc "Shuffle Woman", amb 13 temes plens de rock blues del segle XXI.
Susan Santos amb la seva veu i el seu enèrgic i atractiu estil de guitarra, juntament amb la seva forta presència escènica, promet dins de l'escena del rock blues contemporani europeu.





http://www.susansantos.info/#!
http://quimeres.tumblr.com/post/26832316774/crazy-susan-santos-the-papa-s-red-band







Jenny and the Mexicats



De la passió del blues al de la fussió amb aquest grup fantastic . Anglesa , mexicans i un madrileny , qüasi res .Tot per a fer una musica exquisida.

Jenny va començar a tocar la trompeta amb 7 anys i s'auto ensenyo a Cantar i tocar la guitarra amb 15. Ha tocat en bandes de jazz I de clàssic una gran part de la seva vida així com moltes orquestres. Ella ha creat un amor i una oïda cap a la música. .... Jenny and the mexicats és una fusió de nacionalitats i personalitats, una banda que té una història molt particular més que res accidental ..... Jenny and the mexicats va començar a Madrid com Pachucos i la princesa, el juny del 2008. Tot va començar quan Icho (contrabaix) convida a Jenny a viure a Madrid. Jenny amb 21 anys havia arribat al lloc correcte. Icho dic al millor guitarrista que coneixia, Pantera que era un guitarra flamenc, Icho i el havien tocat junts molts anys en un grup de rockabilly i en un altre de punk a la seva ciutat natal a Mèxic. Pantera va proposar a un col · lega que tocava el calaix en comptes un bateria, i així va arribar David un extraordinari calaix espanyol, el qual ja havia compartit escenari en el món del flamenc amb Pantera. Així és com neix la petita aventura d'una nena anglesa que emigra a Espanya a la recerca de nous sons, així és com neix Jenny and the Mexicats ..... El seu primer concert va ser woderland un petit festival que genera diners per ajudar la investigació del càncer, al regne unit l'agost del 2008 ... Les arrels i les espècies que aquest nou so carregava que era la combinació del flamenc, amb el folk i rockabilly van fer que Jenny comencés a compondre molt i Jenny and the mexicats començar a assajar al lloc on tots s'havien conegut un tablao de flamenc. .... Jenny no parlava espanyol i David no parlava anglès, així que només s'entenien musicalment i una mica de l'ajuda que els dos mexicans traduint ..... A Anglaterra Jenny and the mexicats començar a cridar l'atenció i es van adonar que havien creat alguna cosa especial. En tornar a Espanya es van adonar que també la fusió funcionava molt bé aquí, així que van començar a tocar pel carrer i més tard en totes les sales de Madrid i van ser formant un públic ..... A principis del 2009 la discografia anglesa Canned Heat, es va fixar en ells i els van oferir gravar el seu primer àlbum. Ara Jenny and the mexicats acaben d'acabar de gravar la seva obra primera amb grans productors que han treballat amb Amy Winehouse, The cure, Depeche Mode, Terry Hall (the specials), jamiroquais, entre d'altres.




http://www.jennyandthemexicats.net/Inicio.html
http://quimeres.tumblr.com/post/32074193252/jenny-and-the-mexicats-verde-mas-alla



( dades extretes de les seves pagines oficials. si voleu estar al dia vos recoman seguir.los per facebook . Ah i son tan humilds i elegants que et respondran .Els dos grups , evident. )




.....salut i a gaudir de bona musica ..............





Dolorits seguim drets



Cintrats els tendons
ja mai estaren en repòs .

L´arcangel promete justicia
no contava amb les errades de correus, ni  amb la lentitut del litigi .
Ignorants ja no per experència
al contrari, per comode aprenentatge.

Sofreix però el cos i l´anima ja fou condemnada.


( massa tibada esta ja la corda ).










..........salut...........











dissabte, 6 d’octubre de 2012

món just ?




ying yang of world hunger  /    ying yang de la fam al món










http://ca.wikipedia.org/wiki/Pecats_capitals



.................. salut  ???....................



dijous, 4 d’octubre de 2012

Retall III .( darrer d´una unica entrada de retalls )


( segueix de retalls II que ve de retalls . M´ha quedat prou clar que he de fer entrades més curtes . ;)  )


Reflexió  (inauditament les xerxes socials també serveixen per a fer maquinar el cervell ).




 Es demana aquesta companya :
Porto dos dies donant-li voltes a aquesta reflexió...

"Habrá quien diga que en un Estado de Derecho los policías deben estar comprometidos con la defensa de las libertades. Eso estaría muy bien pero no es lo fundamental. A la policía no se le paga para que piense, sino para que obedezca."...

No sé per què, però no aconsegueixo estar "del tot" d'acord... tot i que comparteixo la majoria de l'article, hi ha alguna cosa que nosequé que quéséyo...



M´atrevesc a contestarli :

Parteix del supos que tot obrer es un mercenari i com a tal no s´atura en escrupols . El segon supost és que un obrer amb conciència mai serà un mercenari .Tothom te un preu malgrat la conciència ? on queda la bestialitat innata per a tenir o fer fora els escrupols? Tothom , de qualque manera es prostitueix? Sona molt malament però no som lucidament correcte .;)

 Potser vet aqui l´acció que defineix aquests temps:


Desnortat (sense nord ).

 Significat: que ha perdut el nord, anat, boig, que no està centrat, perdut. Ex.1: Les paraules desnortadas acabaven en aquella residència per protegir-se de les inclemències de llengües alienes. Ex.2: El teu estàs desorientat!. Ex.3: El temps va córrer sense nord per les parets de l'habitació. Origen: costa granadina. I els meus motius són que la seva sonoritat i la seva aura alguna cosa endevina, expressen amb total claredat la pèrdua de vista del camí, sigui definitiva o temporal. Una paraula que sens dubte podria bé definir els temps que corren.


_______________________________________________________________________


                                                               
                                                             (kyungduk kim )

                                                                

Our deepest apologies for the inconvenience./ Les nostres més sinceres disculpes per les molèsties.

A partir d´aquest enllaços aumneta el ventall de posibles noves entrades i / o conexions. en tenc un parell que anire penjant , d´aqui l´endevant amb més asiduitat. Que vostès ho disfrutin.

Donar sinceramnet les gracies a totes aquelles persones que en segueixen i a les que darreramnet s´han afegit . disculpau-me les faltesi mancances , que intent anar corregint.  S´acepten sugerències. gracies a tothom .

Salut i bones lletres.


_________________________________________________________________


Retalls II.

........( segueix de retalls.No sabia que les entrades tenienun limit d´espai .Novatada. jeje )





Vas deixar aquest haiku ,potser presagiava quelcom.





Sr. Damià esper els seus escrits , el vent ja ha pigat prou fort.


_____________________________________________________________________________


De l´afició a la descoberta i als llocs abandonats :


                                             http://obsoletum.blogspot.com.es/


Prípiat    http://es.wikipedia.org/wiki/Prypiat





_______________________________________________________________________________

Aixi mateix es defineix  aquesta joia de publicació :


-Una curiositat.

És una publicació mínima,
gens pretenciosa i amb l´unic objectiu de deixar-nos respirar una mica.

És a dir serveix per a l´evasió personal.
Per distreure´ns . Per disfrutar una mica, per no complicar-nos.

És narrar històries

                     no posar res de més.No posar palla.Només lo esencial, lo real.

                                                                                        No emmascarar-nos.







http://www.pseudonims.com/
http://www.pseudonims.com/p/publicacions-anteriors.html
http://www.pseudonims.com/2009/11/n01-novembre-09-blaus.html



_________________________________________________________________________________


Hank ens descobri a Fante



Pero cierto día cogí un libro, lo abrí y se produjo un descubrimiento. Pasé unos minutos
hojeándolo. Y entonces, a semejanza del hombre que ha encontrado oro en los basureros
municipales, me llevé el libro a una mesa. Las líneas se encadenaban con soltura a lo largo
de las páginas, allí había fluidez. Cada renglón poseía energía propia y lo mismo sucedía
con los siguientes. La esencia misma de los renglones daba entidad formal a las páginas, la
sensación de que allí se había esculpido algo. He allí, por fin, un hombre que no se asustaba
de los sentimientos. El humor y el sufrimiento se entremezclaban con sencillez soberbia.
                                                                                                             CHARLES BUKOWSKI
5-6-79






http://www.sisabianovenia.com/LoLeido/Ficcion/FantePreguntale.pdf




_______________________________________________________________________________





Dolça estetica poètica :






http://issuu.com/darascully/docs/cuaderno_de_vuelo




_________________________________________________________________________________


  Poèsia de combat :






USTED ESTÁ AQUÍ

Preguntarse por la libertad es preguntarse
por la longitud de la valla
y sus hendiduras,
por quiénes son los vigilantes,
por quiénes quieren pasar al otro lado.

Todos desearíamos saber
cómo vivir.

A cada cual
su desgarro
y su pena.


Tres poemas de Miedo de ser escarcha -edición actualizada- (Editora Regional de Extremadura, 2012), de David Eloy Rodríguez.

El programa de radio Alborada, de Canal Extremadura Radio, la radio autonómica de Extremadura, dedicó su espacio íntegramente a Miedo de ser escarcha (Editora Regional de Extremadura, Mérida, 2012), también de David Eloy Rodríguez. Agustín Segovia y Loretta García ponen voz a los poemas. Puede escucharse aqui:

http://www.canalextremadura.es/node/51770
http://sumalespanta.blogspot.com.es/2012/06/miedo-de-ser-escarcha-edicion_08.html


_______________________________________________________________________________

Segurament mai no hi ha hagut un ideal tan demencial i tan errat en la pràctica com l’ideal de la practicitat.

Gilbert K. Chesterton, escriptor anglès (1874-1936)




D´aquesta  sentència només deduesc que l´us pragmatic d´aquest bloc  , unica i exclusivament , no sempre donarà els resultats esperats.les conjetures i aplicacions son amples , per a no dir inmenses.Inextricables  hem podriem dir i dic.

inextricable

adj. Molt intricat i confús:
laberint inextricable.                           Ningu va dir que fos facil.

_______________________________________________________________________
 

"La vida és com una cosa transitòria". 'La necessitat de ser útil', Moisès Broggi


M´ha fet pensar  aquest enunciat en si és necessari ser útil ?
En l´utilitat d´aquest bloc. No es aquesta però la pretensió darrera .
Si un cas em serveix personalment de terapia.( a banda de liriques , poesies i combats de tota casta ).





http://www.llibresperllegir.cat/autoproduccio/la-vida-es-com-una-cosa-transitoria-la-necessitat-de-ser-util-moises-broggi



Retalls de una tardor lucida ( pretesament al manco )

________________________________________________________________________________


   Encara que les mosques entrin

   mai tenguis la boca tancada.

                           (Manuel Pacheco )



Vaig romandre en silènci.ja ho diu l´antiga sentència o proverbi.: " que les teves paraules siguin més belles que els silènci ". Al manco pretendre que sien més interesants. he anat observant i descobrint tot aquest plegat de coses aparentamnet inconexes i que en son una prova fefaent  de que la sapiciència forma part d´un tot.ja ho vaig intentar explicar , encara que inconclusament, a anteriors entrades .  he de rependre  i concloure la hipotesis sobre la teoria del caos  i el seu efecte papallona .Per mentres aqui  en teniu qualque unes paradoxes. :



(  http://www.panoramio.com/user/757936?with_photo_id=60674918     Barbara Salva       .Sa Mesquida-Maó  )

Ses paraules se les enduu es vent i aqui fa temps que bufa tramontana.


( un es cansa d´esperar revolucions  i es caga en falsos optimismes  altrament adictius i per tant aniquilants ).

De manera no tant visceral ho descriu aqui, aquest bloc gratament trobat :






Precisamente porque en primer lugar no se trata de que las cosas funcionen-como si los parámetros instrumentales fueran fines-, ni mucho menos de “volver a lo de antes” o esperar a que “todo se resuelva” (como si las soluciones tecnocráticas actuales no fueran formas de reducir a la nada lo que escapa a ese “todo” deseado). Nada se resuelve: ya no podemos ni queremos aguardar. No tenemos más que el deseo de darnos lo que no tenemos. No es que nutramos secretamente un optimismo futuro. No tenemos certeza de que alguna vez la realidad histórica sea más justa; y si hay lucha, si luchamos todavía, es porque esa realidad no está asegurada ni puede estarlo de una vez. En ese punto, es cierto, siempre fuimos pesimistas. Pero aun así, si luchamos todavía, es porque en esa incerteza, la promesa de una salida revolucionaria nos permite sustraernos de una ética de la resignación. Esa esperanza incierta, minúscula, sustraída del mesianismo (al que tampoco Benjamin escapa) es la que quizás nos atañe en un tiempo en el que, en nombre del optimismo, están aplastando de forma literal nuestras vidas




  _____________________________________________________________________________________________ 




        
                                                                 TOT ÉS COMENÇAR

així es comença
ficant els peus
en els bassals
i s'acaba
ja saps
passejant-
al camió de les escombraries

 (Eladio Orta)







_________________________________________________________________________







(...) Per això ara estic escrivint. Sóc d'aquest tipus de persones que no acaben de comprendre les coses fins que les posen per escrit.
                                                             ( Haruki Murakami )





Discrepàncies, litigis i polemiques :


_ Poesia d´altura en dius dels teus escrits i et ve just arrosegar-te per enterra.


_ Cortesia o indiferència quan per tota resposta reps cap comèntari.

_ Correctors ortogràfics, d´estil... tan debò existisin correctors de vida.
( llavors em surgeix el dubte ètic de que si amb la necessitat d´una correcció conscient minvarien les temeritats? anirià acompanyada necessàriament d´una correcció coherent, també ? )


- Vida contemplativa, davant aquesta inexactitut recomanaria abans la vida critica o reflexiva. ( 6-9-2012 )

- Si fos més catòlic em flagelarià per vergonya aliena.

_ Prostitució hipòcrita dels mitjans: Condemnar  la pràctica de la prostitució  però no els guanys , apart de difondren propangandisticament el comerç. Etica i interesos no creen lligams. 


_ La depresió és pot curar : el suicidi n´es la demostració pràctica.( En aquest cas eticament van errar i retiraren l´afirmativa propaganda de tan nefasta aseveració. )


_ Per a incentivar la felicitat: una vida que facilita el suicidi. (25-8-2021 )






_________________________________________________________________________________


BIG CRUNCH               

Información sobre mí

SexoMujer
SectorArte
ProfesiónRetratoVidas
UbicaciónMadrid, por ahí, España
IntroducciónNo me gusta dormir,pero me encanta soñar.
InteresesDescubrir universos en este pequeño planeta










Esta es una pulsación de odio.
Esta es otra pulsación de odio.
Me gustaría dejar de latir,
pero soy un corazón de odio


Killshot


Publicado por        


http://keroina.blogspot.com.es/ ( altres veus que pateixen la desesperació impotent   , redundant en poètica)



_______________________________________________________________________________

Baix el seudonim  de Xim s´hi amaga un vell company d´escrits.malauradamnet acaben les entrades lóctubre de 2006 ,desprès d´un any i tres mesos, sense que em sapi els motius  si és que els hem de cercar. De totes maneres m´agrada aquesta manera descriptiva , lucida i propera dels fets  i esdeveniments, donant les pautes per el raciocini.
Se que també , de moment  ( esper ) , ha deixat de banda els escrits llebetjats que apareixien al setmanari .Mals temps per el funcionariat , massa mals de caps ? que no impedexin maquinar la paraula. haure de venir a veurer-te i m´heu expliques , si vols i si en te.



Esculls a la deriva


http://esculls.blogspot.com.es/2005_08_01_archive.html



Quan estic avorridot em mir mapes, plànols i tota mena de dibuixos que descriguin un lloc. No som gaire amic de la filología acadèmica, no obstant, la toponímia i l'etimologia em tenen captivat d'ençà fa temps, i per aquest motiu m'agrada pasturar les pàgines de Joan Coromines, entre altres savis, i em perd pels senders de l'especulació de les paraules que donen nom als llocs que visitam i als indrets que sospiram visitar.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Feina de tardor ( des-esperant )

Estic fent feina  en lo recopilat fins aquesta tardor.prest haure de sembrar . No desepereu.

mentres vos adreç a náquesta sempre interesant pagina.

salut i bona lectura.

RATING2.DOC


[ transcrihttp://www.nodo50.org/mlrs/


pción del informe de calificaciones contenido
en el archivo rating2.doc, carpeta informaciondeservidumbre;
revisión del disco duro del ordenador de M.L.S., trabajador de
la División Española de Calificaciones en Standard & Poor´s.







Compilación de datos realizada a los siete días de su marcha
htt ( excelent treball de yolanda onandia )











RATING2.DOC



de la empresa; re
AAA.........el hombre de los cepos que cojea por detrás de la tormenta,


AA++....... la tristeza en Agustín tras la cinta de montaje,
AA............el orín de las escuelas y en los pozos eléctricos,

A.............. Lucía con 9 años maniatada al benzol.

BBB+........el temblor de los niños, la canción de la pradera,

BBB...........la memoria talada que encontré en cada equipaje,

BB+++.......ese olor compacto de todos los trenes:

BB++........ ese miedo a qué, llegada la hora.

BB............ las tres cartas boca arriba que supieron cantarte,

B+.............las horquillas de mamá troqueladas a mano,

B...............Francisco José escribiendo en un poema: no tengo fuerzas para rendirme,

CCC++......la primera vez en que Mario, la primera en que Pedro,

CCC..........un puñal a los vencidos, una flor para tu mesa,

CC............¿nadie por aquí tendría un corazón como de pájaro?

C+.............no hay nadie que no albergue un grito en sus pulmones?

C...............nadie hay ya dispuesto a iniciar la cacería?


---------
“Rating2.doc” hace uso, en su cabecera, de la técnica narrativa del manuscrito encontrado (en este caso, un archivo informático) y, en su margen izquierdo, de los estándares utilizados por las llamadas “agencias de calificación de riesgo” (Standard & Poor´s, Moody´s, Fitch Group...) a la hora de establecer periódicamente, con sus propios criterios de mercado, la solvencia y confianza de empresas, estados y regiones. De mayor a menor calificación, las inversiones más estables se categorizan con los estándares AAA, AA, A, BBB, y las que comportan mayores riesgos (las llamadas calificaciones basura) con los estándares BB, B, CCC, CC y C. En todos los casos, el símbolo [+] tras la calificación (hasta un máximo de tres símbolos) sirve para evaluar las situaciones intermedias, entendiéndose que a más símbolos positivos, más cerca se encuentra del nivel superior siguiente. Ha de saberse por último que en este poema se hace referencia a un verso (“No tengo fuerzas para rendirme”) de Francisco J. Sevilla, convertido en pintada sobre una fachada de la calle Catalina Suárez de Madrid. El poema está dedicado a mis maestros Enrique Martín Corrales, Elisa Simó y Jorge Brunete.


http://www.nodo50.org/mlrs/

---Del libro Porción del enemigo, de E. Falcón.