diumenge, 10 de febrer de 2013

Krim-inals.











CRIM m. 
Violació greu de la llei moral; cast. crimen.

CRIMINAL 
|| 1. adj. Propi del crim; cast. criminal.
a)    .Referent a la comissió o persecució dels crims
b)   Que constitueix un crim.
c)    hiperb., Que molesta extremadament. 

 2. subst. m. i f. Persona que ha comès un crim o crims; cast. criminal.


Prové del llatí crim. A més d'indicar delicte, falta o culpa (i, també, causa o pretext) designava l'acusació i inculpació. És a dir, abans d'aplicar al delicte comès es relacionava amb el fet d'acusar a algú i, més concretament, amb l'acusació i posterior decisió judicial. Aquesta veu llatina deriva de l'indoeuropeo kreimen: acció o efecte de garbellar, separació. Kreimen està compost per krei (separar, garbellar, tamisar) i men (producte o resultat d'una acció). Així, inicialment, crim es relacionava amb l'acció de separar, discriminar, analitzar, jutjar. Després va passar a designar l'acció analitzada i condemnada.

________________________________________________


Em cus l´anima 
al cos
mentres 
despertam d´aquesta 
funesta negror
que ens cega.


                          ....salut i justicia....