dimecres, 23 de febrer de 2011

Un ale a meitat del cami.


Cuando los odios andan sueltos, uno ama en defensa propia. ( Mario Benedetti. Defensa propia ).




Deià Emil Cioran que " tot*s som un*s farsant*s , ja que sobrevisquem a n´es nostros problemes".
Pens que mentres visquem i tinguem el cap clar i el cor sa, esteim amb el deute de lluitar  per una existència digne.
Les errades hi seran , les depresions,impotències,decepcions,mals de ventre,perdues de qualsevol rumb i 
una incertessa abismal...però mai et pensis prou privilegiat d´estar amb solitut total , n´hi ha d´altres que també anam perdut*s.
Només la intuició(creença,potser?) en la part racional del animal ens fa ,a vegades (poques), tantsimateix persones.
M´atur i prenc ale, aqui rera la trinxera, per a tornar emprendre batalla , amb   l´esperança  de guanyar , al manco ,a la meva irritant incongruència.
  
LLUITA


Certesa     d´errades      posibles.     Certesa  d´encertades     rectificacions.


Amb ungles aferrar-se a qualsevol equivocació.


Dubtar ,...si és posible.     


Amb l´unica veritat de ...lluitar (estimar).
                                                                              (24-2-2011. Aforismes  de sobrevivència)




.......................................................................................................................................................


(dema: altres punts per enrraonar i seguir la lluita. mentres elucubrau sanament i molta SALUTE.......................)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada