dimecres, 9 de gener del 2013

Arcadies












Aquells fillets llunyans
que ploren   que no juguen
Aquets fillets propers
que no ploren  que lluiten

Aquests fillets  ;
aquells homes que  no estimen
aquest homes que viuen .

                              7-1-2013


( D´Arcadies perdudes )






                              ...salut i somnis.... ( gràcies Lluis ).











8 comentaris:

  1. Hi ha una història apassionant sobre les Arcàdies perdudes, en aquest cas es diu Icària:
    http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89tienne_Cabet#Nova_Ic.C3.A0ria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres , vaja si que ho és d´apassionant ( conexia el nom però no l´història ) .
      Aqui en tenim una altra potser, Libertatia : http://es.wikipedia.org/wiki/Libertatia

      Poc a poc hem ferem tot un replec de aquest móns no tan utòpics.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Lo bó és que te varies interpretacions essentsenzill i el fet de que t´agradi ja és prou motiu per haver-lo escrit . :)

      Elimina
  3. Té alguna cosa que el fa especial. M'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M´alegra molt que t´agradi. El poema per mi te un significat concret que llegint-lo desde la comprensió d´en lluis en té un altre perfectamnet comprensiblei que per a tu en tindrà un també de diferent dels dos . Aqui l´especial del poema si crida , al manco ,l´ atenció.
      Gràcies per comentar i benvingut. salut !

      Elimina
  4. Aquest home, proper, que escriu en aquests paperets tota la seva màgia que ens arriba.

    Aferrades!



    ResponElimina
    Respostes
    1. Es paper de sa bosa des pa paper ( hi ha que estalviar ), d´estrasa que m´encanta i sa textura, color ,esteticament guapo.... i desprès fer la poesia propera.

      Moltes gràcies. Abraçades.

      Elimina