dimarts, 5 de març de 2013

laura (laures)


Concluyo : más vale locos de amor que locos de odio , como nos tienen a todos en estos tiempos o pretenden tenernos. /Concloc: més val folls d'amor que folls d'odi, com ens tenen a tots en aquests temps o pretenen tenir-nos.

yes, at least it was my intention  / si , al manco era sa meva intenció .

Víscera que esquece menos que a cabeça - o coração. / Víscera que olvida menos que la cabeza-el corazón/Víscera que oblida menys que el cap-el cor .

                                                                                                                                                                             




Laura, dolguda, desafiant, ferida,cruixida,farta,estimada...
calles,maleeixes,jures,

una,quatre,vuit,setze...

altres laures , com tu ,desdibuixant, esguardant 
altra, altres vides.




    

La révolution n’est qu’un début. Continuons le combat, Pierre Clémenti, 1968
La revolució acaba de començar. Continua la lluita, Pierre Clémenti, 1968

I´m ready to bleed /  Estic disposat a sagnar




- Per què jo?
- Aquesta és una pregunta molt de peus a terra a preguntar, senyor Pilgrim. Per què? Per què nosaltres per al cas? Per què res? Perquè aquest moment simplement és. Alguna vegada has vist bestioles atrapats en ambre?
- Sí
- Bé, aquí estem, senyor Pilgrim, atrapats en l'ambre d'aquest moment. No hi ha per què.

(Escorxador cinc, de Kurt Vonnegut)

http://emilyrobertswrites.blogspot.com.es/2012/11/la-mujer-de-lot.html






...amb salut , aqui esteim , intentant fugir......



Gracies moltes a Maria Mercromina y a Emily Roberts per la part que els hi toca .




















4 comentaris:

  1. Atrapada en ambre, o en l'ombra, llegeixo. Fugir a la llum, i albirar una sortida... als exàmens, també.

    Petons en ambre, grocs de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Albirem , perpetrats de llumins i carbons per a asenyalar i aprovar ,dies i reptes .
      Poeticament a esser posible. Besades a la claror.

      Elimina
  2. La cita de Vonnegut és brutal, però tota l'obra d'aquest home té aquesta potència i alhora aquest humor negre (i finalment un amor cap a la humanitat i els seus defectes, els nostres defectes).
    Com que som una mica romàntics, sempre preferirem estar folls d'amor, que és més creatiu i més alliberador que l'odi. Sense oblidar que l'odi té mala fama, però també és creatiu.

    ResponElimina
  3. És més que significativa aquesta brutalitat convergent en el proces evolutiu del esser humá per a millorar-lo. Estic d´acord , el proces creatiu del odi ens conhorta però la pròpia estima ( egoista o no ) ens ha d´alliberar del tot.

    Seguim estimant , seguim creant.

    ResponElimina