Duim, al solc de les mans ,
les caricies que mai ens van poder fer
aquells que ens van pendre.
El cor adolorit pel patiment
d´aquelles que ja no hi son.
A la pell ,
la misèria i les llàgrimes
dels que sofreixen .
A la pell ,
la misèria i les llàgrimes
dels que sofreixen .
Al cervell, sempre la memòria
de les que moriren,
dels qui mataren
miserablement
en qualsevol guerra nefasta.
Una fotografia preciosa que ho diu tot,
ResponEliminatotes i cadascuna de les paraules que has escrit i he sentit.
Aferradetes ☮♥
Moltes gràcies, aquesta era líntenció ,que humilment he pretes.
EliminaAferrades que escaufin el cor.