Deies que d´un gargall ofegaries el món
i ara et ve just nadar entre fulletes d´afaitar.
Deies que d´un
gargall ofegaries el món
I ara et
ve just fer funambulismes damunt fulletes d´afaitar.
Deies que d´un gargall ofegaries el món
i ara et ve just engolir-te la saliva.
Deies..i ara et ve just haver de dir res.
…………..
Aquella valentia s´ha tornat precaució ?
la temeritat temor ?
L´escarrufament opció ¿
Ferotge el coratge ¿
…………………………
Com a futil jou
Com a futil jou
carrèc mots a la ronyonada.
El cervell prenyat
d´intencións i paraules.
Insuls
farfoll
de vers
buit.
…………………………
Mullada l´espatlla
Mullada l´espatlla
no n´és de tant important
la seca incompetència.
Ignorada presencia
d´orgull dolgut.
Només em queda la paciència
que de forat en forat
et faci pols l´entranya
i aixafi tanta mala baba i prepotència
que com a corc et conec ja podrit el cor .
Només em queda la paciència
que de forat en forat
et faci pols l´entranya
i aixafi tanta mala baba i prepotència
que com a corc et conec ja podrit el cor .
Et cangreni l´anima.
Nota : Ve del original " http://safolliacorcant.blogspot.com.es/2014/09/pols-de-corc.html ".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada