dimarts, 5 de juliol del 2011

Proxenitisme mondial de la meuca Europa.


Diguen Saturn ( capitalisme ) devorant ,diguen, els seus fills  (pobles ).







Europa, vella puta gelosa


Engendre demoniac


que xucles cervells.




Meuca acoronada de llorer podrit.




Enlluernadora bagassa de fastigosos plaers.




Llepola mai saciada




menjar-te els teus bastards.




Cap suplica( te és tendre) et conmou




gita els  excrements ( gita la merda que ens ofega sens matar-nos.)




ofegant-nos d´il.lusories copules.


                                                          ( 6-7/6 / 1993  nanis )










Vers que passa els temps  i els voraços  son sempre els mateixos .Aixi com es repeteix el cicle històric  no l´esperem per el canvi . provoquem-lo!!!


salut , poesia,


 coratge , insubmissió i llibertat!!!..................................









4 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Totes les síries
    Diuen que només fugen els que tenen doblers. A peu o en transports considerats màfies perquè treballen en clandestinitat diürna o nocturna, tant els en fot. Els que queden de classe mitjana o alta, ben parapetats als barris benestants, són col•laboracionistes o promotors del fonamentalisme religiós. La resta de ciutadania pobra, com sempre, ara mor i seguirà morint per allò que se’n diu “danys col•laterals”, entre les runes que deixen atemptats i atacs dels exèrcits comanats per radicals, islamistes o no.
    I d’en fora esparverats veiem el drama. I d’en fora de vegades no entenem res. I d’en fora i de prop tenim por que el problema encara ens faci més vulnerables de patir el caos social que ja patim.
    I mentrestant, l’elit de la global política de la insultant dictadura del mercat fa cimeres públiques on esbomben les decisions de les teixides estratègies elaborades, com a mínim des de les acaballes del segle passat, per acabar donant un cop de puny a la taula i decidir el cada vegada més pròxim moment que afavorirà els seus lucratius interessos i faran una invasió als territoris en conflicte per, senzillament, fer i repartir-se aquella mena de protectorats que des de fa segles fan funcionar el món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins avui no he vist el comentari . Totalment d´acord.

      Elimina
    2. D'aquest comentari al teu bloc de fa uns meso, ara afegeixo una paradoxa més, pel que sembla els camps de refugiats són com una mena de sedàs d'ètnies, estatus social, nivell cultural i vés a saber tu quines altres particularitats, i segons ja ha informat algun medi, dels selectes que poden sortir-se'n, anar cap a la península Ibèrica no els agrada gens ni mica i, com comprendràs, dels exclosos de tot, cap dels països del sud europeu volem saber-ne res, ja que amb prou dificultats controlem els nostres. La pel·lícula de Buñuel, "los olvidados" mig segle després, encara esdevé la punta de l'iceberg del gran drama del nostre segle.

      Elimina